Desfogament

Això que ve serà tediós i li ha passat a tothom, una mica com si us expliqués la meva mili; però no quedaré tranquil fins que no em despatxi de gust.

Heus ací els antecedents. Tinc contractat amb Telefónica el servei d’ADSL de 3Mb, a més de les trucades nacionals, per una tarifa plana. Fa dos dies vaig rebre una carta de la companyia amb la paraula “gràcies” estampada pertot arreu en diversos idiomes. M’oferien doblar-me la capacitat de la connexió i a més el servei de televisió Imagenio, sense modificar-me la tarifa que estic pagant durant els propers dotze mesos.

L’oferta em va interessar i aquesta tarda m’he disposat a contractar el servei. Entro a la pàgina online de Telefónica i començo a buscar entre les promocions sense trobar la meva. Torno a llegir-me la carta amb més atenció i descobreixo la frase:

“Sol·liciteu aquesta oferta trucant al 1004, a www.telefonicaonline.com/catalunya o a les Botigues Telefónica i els Distribuïdors Autoritzats.”

O sigui que l’oferta és exclusiva per Catalunya, tot un detall compensatori d’altres greuges. La localitzo a l’adreça que m’indiquen i començo a omplir les dades i fer clic als “Acceptar” i “Següent” de rigor, fins que arriba un punt en el que un verd “Acceptar” em fa aterrar a una finestra que diu “La seva comanda ha estat eliminat correctament del carro de la compra. Tancament aquesta finestra per a continuar comprant.” (sic) O sigui que em fan fora del procés sense contemplacions i amb impunitat lingüística. Ho provo un parell de vegades més abans de decidir-me a trucar al 1004.

Una veu pregravada em saluda i em diu que si vull ser atès en castellà premi ‘1’ i en català ‘2’. (He premut el dos, però tant se val, perquè la coherència idiomàtica dels meus interlocutors és bastant erràtica). La mateixa veu mecànica em demana que exposi amb claredat el propòsit de la trucada. Conscient que estic parlant amb una màquina i tot preguntant-me com coi s’ho fa per comprendre la complexitat del llenguatge humà, enuncio el meu propòsit amb una vocalització exagerada i cridant molt, com fan certes persones monòglotes quan parlen als turistes que pregunten on és La Pedrera. La veu em diu que em passarà amb algú de "comercial". Dedueixo que la màquina m’ha entès a la primera.

A continuació una altra veu femenina se’m presenta pel seu nom (un nom que sembla inventat de tan exòtic com és). “Estava intentant contractar el servei Trio Familiar per l’online, i aparentment no em deixa”. Silenci a l’altre extrem de la línia. “Escolti, m’ha sentit?” “Estava intentant contractar el servei Trio Familiar per l’online, i aparentment no em deixa”, repeteix la noia impecablement (o serà encara un altre robot?). “Què puc fer?”, li dic per incitar-la a prendre la iniciativa. “Bé, des d’aquí li ho podem fer. L’adverteixo que haurà de pagar setanta-dos euros pel decodificador”. “A la carta que m’han enviat, diu que és gratis”. “Ah, és l’oferta per sis mesos”. “A la carta diu que és per un any”. “No em consta, aquí només tinc l’oferta de sis mesos”. “És que és una oferta només per a Catalunya”. “Doncs jo no li puc fer. Jo no la tinc. Provi a fer-ho per l’online”. En aquest moment m’adono que he estat xuclat dins de l’infern habitual del que se'n diu laxament atenció telefònica. “Ho he provat, però no em deixa”. “Intenti-ho més tard” (és el que es coneix com “la solució informàtica”). “No sembla que sigui problema de línia, és més aviat un error de programació, i com a la carta diu que ho puc fer des del 1004...”. “Li estic dient que no ho puc fer”. “I no em pot passar amb algú que ho pugui fer?” “Li passo el servei online, no es retiri”. Uns segons de musiqueta sintètica i després: “Bona tarda, l’atén XYZ, com el puc ajudar?” Estic començant a explicar-li les meves malaurances, quan es talla la línia.

Respiro fons i torno a marcar el 1004. Passo el mateix protocol robotitzat. Aquest cop, per fer-li la vida més fàcil a la màquina, intento ser més concret en exposar l’objecte de la trucada: “Problema amb contractació online”. Sono com un indi de western antic. La gravació em respon, “Per contractar productes online, entri a la pàgina www.telefonicaonline.com. Gràcies per utilitzar els nostres serveis”. I la molt barruda penja!

Tercer intent. La veu suposadament humana es diu Núria. Exposo el cas. Silenci per part de Núria (imagino que les ensinistren per parlar només el mínim i sempre en presència d’un advocat). Amb poques variacions es repeteix el diàleg anterior, “jo no tinc aquesta oferta”, “torni-ho a provar”. Finalment m’escombra de nou cap al telèfon de l’online. El noi que ara m’atén és prou receptiu com per escoltar la meva retransmissió en directe de les passes que vaig fent a la pantalla fins el cul de sac final. Li canto el nom de la pàgina on apareix l’oferta a la que aspiro i, un cop convençut, pren les meves dades i m’anuncia que abans de divendres un comercial em trucarà.

He passat un parell d’hores distretes i qui sap si l’epopeia continuarà. Plug & play per dos dies consecutius.

PS: Ningú no em va trucar, ni abans del divendres ni després. Finalment vaig poder fer-ho des d'un altre ordinador.