Observo que amb els anys m’estic tornant més tolerant davant d’una discrepància en qüestions importants, sempre que sigui una discrepància raonable (cada vegada és més difícil trobar algú raonable que pugui pensar de forma diferent a mi). En canvi, sóc molt més intransigent davant de minúcies que no fan mal a ningú. Dec estar en camí d’esdevenir un vell rondinaire com n’hi ha tants.
Com a eina per purificar de toxines la meva mala sang, he escrit una llista (una altra!) de coses que m’irriten, i que quedi clar que no es tracta d’un altre ”mem” (versió aggiornata de la cadena de la pesseta), sinó d’una descàrrega personal i solitària. Aquí va:
1. Els reconsagrats “mems”
2. Aquells que, als ciberllimbs, acompanyen els seus comentaris irònics o faceciosos amb un he!he! o ha! ha!, com si encara estiguéssim veient I love Lucy cinquanta anys més tard
3. Les noies grassonetes que ensenyen el melic i els sacsons
4. Els nois prims que ensenyen els calçotets (amb la feina que tinc jo, desnerit com sóc, per no ensenyar-los!)
5. La música que escolta el jovent (un clàssic dels vells xarucs). Motiu a desenvolupar.
6. La dictadura dels logos. També a desenvolupar.
7. El triomf del penques simpàtic (Berlusconi)
8. Els cotxes que passen amb les finestres abaixades i una reverberació eixordadora.
9. La mera idea d’un chill out.
Prometo afegir elements a la llista, a mesura que em vagi fent gran i repatani, i no descarto aprofundir en algun d’aquests punts, si em sembla convenient. Qui amenaça no és traïdor.
Em sembla que aquesta entrada, coneixent-nos com ens coneixem, haurà de tenir molts fascicles. No és per res¡ (ens coneixem).
ResponElimina