Parla la Reina

Les poques vegades que he sentit parlar Donya Sofía, m’ha semblat que tot el que deia era d’una entendridora banalitat (o potser l’estic confonent amb la Reina del “Polònia”). Ara tindrem l’oportunitat de confirmar, o no, aquesta llegenda urbana que afirma que la monarca és “una persona molt intel·ligent”, ja que (com informa EL PAÍS) avui es presenta a Madrid el llibre “La Reina muy de cerca” de la periodista Pilar Urbano, on Sofía, a punt de complir els setanta anys, es despatxa sobre tota mena d’assumptes i personatges. Pels fragments que publica el diari ens assabentem de coses tan curioses com que deu ser una de les poques admiradores que té Alfonso Guerra en aquest país; però també d’opinions previsibles en contra de l’avortament i l’eutanàsia.

Sobre la religió afirma: “S’ha d’ensenyar religió a les escoles, almenys fins a certa edat: els nens necessiten una explicació de l’origen del món i de la vida”. Potser sí que ho necessiten però, l’explicació ha de ser necessàriament religiosa? ¿Els nens no reben “fins a certa edat” la seva ració de fantasia amb els contes i les sèries de dibuixos animats? ¿Cal sobrecarregar-los amb més rondalles que possiblement els traumatitzaran de per vida?

Però anem al gra, perquè a mi el que m’interessa és quan la Reina parla d’homosexualitat. Vegem que diu:

“Puc comprendre, acceptar i respectar que hi hagi persones amb una altra tendència sexual, ...”

No comença gaire bé quan li calen tres verbs encadenats per afrontar la qüestió; no sé, sembla massa cautelós i estudiat. A més, aquest “altra” deixa entendre a quin bàndol se situa ella i té un tuf de superioritat paternalista (al cap i a la fi, és una reina). Fins ara, res de greu; llavors matisa (ai!):

“...però ¿que se sentin orgullosos per ser gais? ¿Que pugin a una carrossa i surtin en manifestacions? Si tots els que no som gais sortíssim en manifestació... col·lapsaríem el trànsit.”

Aquí Sa Majestat ja ensenya el llautó; potser no ens “comprèn” tant com pretenia si pensa que totes les tendències sexuals tenen els mateixos problemes d’acceptació. Per a ella tot l’objectiu de les nostres manifestacions és pujar-nos a una carrossa i fer-li la competència. També és lleig que torni a remarcar que ella no és gai i que forma part de la immensa majoria. Deixant de banda que per col·lapsar el trànsit d’una ciutat és suficient amb els acomiadats de Nissan, que són minoria numèrica davant dels homosexuals. Però seguim endavant, perquè hi ha més:

“Si aquestes persones volen viure plegades, vestir-se de nuvis i casar-se, poden estar en el seu dret, o no, segons les lleis del seu país...”

Suposo que hi deu haver pocs països al món –potser Corea del Nord?– que prohibeixi per llei que la gent comparteixi sostre i, pel que fa a vestir-se de nuvi, tampoc em sembla que cap país ho consideri punible; en tot cas només és un caprici car. Ara bé, casar-se (i aquí és on volíem arribar) ja és una qüestió més delicada i la Reina no es mulla. Pot ser que “aquestes persones” en tinguem dret... o no. Tot depèn del lloc on hagis nascut. Ella acatarà el que diguin els jutges, perquè es tracta d’un assumpte de legalitat i no d’igualtat. I rebla:

“... però que no ho anomenin matrimoni, perquè no ho és. Hi ha molts noms possibles: contracte social, contracte d’unió”.

Hem topat amb la terminologia, l’habitual cavall de batalla de tots els que s’oposen al matrimoni gai. Hom diria que en les qüestions ètiques tots estem d’acord; però en quant a la denominació, a molts els hi aflora l’acadèmic de la llengua que duen dins. Espero que no sigui dogma la infal·libilitat reial, perquè la Reina té molt clar el que és i el que no és un matrimoni. I ho diu per experiència!

En resum, li aconsello que sigui menys “comprensiva” i que faci una mica més de treball de camp. O no.