Somni

Res més tediós que la narració d'un somni. Però ara el que somniava no importa. Recordo que era un somni molt lúcid, prou estrany com per fer-me adonar que allò no podia ser la realitat. La suspensió de la credibilitat ja no em funcionava i contemplava les absurditats que em voltaven com un espectacle fútil que no podia afectar-me. Abans d'adormir-me havia quedat amb Josep que el despertaria de la migdiada a les cinc de la tarda; però en el meu somni no hi havia rellotges i, de totes maneres, sabia que no em servirien de res. Angoixat, vaig intentar despertar-me sense cap èxit. Em trobava en un món paral·lel sense possibilitat d'escapatòria, mentre que els rellotges continuaven avançant a la realitat. Per un moment, vaig pensar que la follia devia de ser quelcom de similar. Vaig descobrir poc a poc que podia dirigir les meves accions dins del somni. Llavors vaig decidir posar-me a dormir, de manera que els dos jos, el somiat i el real, replicàvem un mateix acte. Poc després vaig poder obrir els ulls en el meu llit. Per fortuna encara faltaven cinc minuts per a les cinc de la tarda.