dimarts, 28 d’octubre del 2008

La jerarquia eclesiàstica

El papa es qui va posar la seva llavor al ventre de la mama.

Les mongetes son verdes i allargades i se solen menjar bullides (els seus pets són dolços i rodonets). En canvi els canonges es mengen crus en amanida.

El bisbe és una botifarra curta, feta de carn de porc picada, greix, sang i tendrums; s’assembla al bull.

En castellà, un ‘cardenal’ és una taca de color cardenal que apareix a la pell després d’haver rebut un cop.

Els capellans són esquitxos de saliva que surten disparats, quan parles o cantes o esternudes.

Si, en transcriure un nombre, canvies per error l’ordre de dos dígits (per exemple: 18.273 i 18.237), se’n diu que has fet un frare.

Quan dues persones conversen i, per atzar, diuen simultàniament la mateixa paraula o frase, diem que han fet un bisbe. Desconec, però, si hi ha una paraula per indicar el fenomen més infreqüent en el que una paraula que estàs llegint la sents simultàniament dita o cantada per algú. Modestament, proposo a l'Institut d'Estudis Catalans dir-ne un arquebisbe.

1 comentari:

  1. Vistes les possibilitats i sense entrar en qüestions dialectològiques jo proposaria que es fes un congrés i que hi participés tota la Conferència Episcopal. Potser el que no entra per l'orella entri per la boca¡

    ResponElimina