"The Uncommon Reader" és una novel·leta d'Alan Bennett que pren el seu títol de "The Common Reader", la col·lecció d'assajos literaris de Virginia Woolf. En les traduccions catalana ("Una lectora poc corrent") i castellana ("Una lectora nada corriente") descobrim el sexe d'aquest "reader", nogensmenys que la Reina d'Anglaterra. Per descomptat, la reina sap llegir des de ben petita, però les seves múltiples ocupacions sembla que l'han convertida en una mena d'analfabeta literària. Un dia una biblioteca ambulant arriba literalment a les portes del seu palau i, per pura cortesia manlleva un llibre. A partir d'aquest moment la monarca cau en el vici de la lectura i, com a conseqüència, comença a replantejar-se la seva vida.
No aniré més enllà, perquè el llibre és una autèntica delícia que mereix ser llegida. Es tracta d'una de les reivindicacions més intel·ligents i divertides del poder d'introspecció de la literatura i de les portes que és capaç d'obrir la República de les Lletres en el cor d'una de les cases reials més tronades d'Europa.
Al mateix temps, com ja feia el magnífic film de Stephen Frears "The Queen", la novel·la participa d'un corrent de comprensió envers la monarca anglesa, obligada pel càrrec a ser una figura emblemàtica i coartada en l'expressió de la seva humanitat. En definitiva, una recomanació segura.
I ja que som a l'àmbit Bennet, recordaré que Anagrama va publicar dues novel·les curtes i humorístiques seves ("La ceremonia del masaje" i sobre tot "Con lo puesto") que ens poden oferir també algunes estones d'alegria.
A més, a Barcelona Josep Maria Pou va inaugurar el "seu" Teatre Goya amb "Els nois d'història", una obra molt premiada, intel·ligent, farcida de motius per la reflexió, però amb un embolcall molt britànic. Per tant, tot i que la posada en escena és molt estimable, recomanaria abans "The history boys", la pel·lícula que va fer Bennett amb el seu col·laborador habitual Nicholas Hytner el 2006 i una colla d'actors anglesos mostrant l'excel·lència a la que ja ens tenen habituats.
No aniré més enllà, perquè el llibre és una autèntica delícia que mereix ser llegida. Es tracta d'una de les reivindicacions més intel·ligents i divertides del poder d'introspecció de la literatura i de les portes que és capaç d'obrir la República de les Lletres en el cor d'una de les cases reials més tronades d'Europa.
Al mateix temps, com ja feia el magnífic film de Stephen Frears "The Queen", la novel·la participa d'un corrent de comprensió envers la monarca anglesa, obligada pel càrrec a ser una figura emblemàtica i coartada en l'expressió de la seva humanitat. En definitiva, una recomanació segura.
I ja que som a l'àmbit Bennet, recordaré que Anagrama va publicar dues novel·les curtes i humorístiques seves ("La ceremonia del masaje" i sobre tot "Con lo puesto") que ens poden oferir també algunes estones d'alegria.
A més, a Barcelona Josep Maria Pou va inaugurar el "seu" Teatre Goya amb "Els nois d'història", una obra molt premiada, intel·ligent, farcida de motius per la reflexió, però amb un embolcall molt britànic. Per tant, tot i que la posada en escena és molt estimable, recomanaria abans "The history boys", la pel·lícula que va fer Bennett amb el seu col·laborador habitual Nicholas Hytner el 2006 i una colla d'actors anglesos mostrant l'excel·lència a la que ja ens tenen habituats.
M'has tret l'adjectiu de la boca: una delícia, fins i tot en el sentit més gustatiu perquè vas assaborint el relat com un bombó de xocolata que acaba desprenent un licor embriagador.
ResponEliminaLa reconstrucció del personatge de la reina, la seva humanització, és una metàfora perfecta del poder de la literatura.
Una lectura recomenable i necessària.
Vaig veure "Els nois d'història", però no l'associava al Bennet.
I el final et deixa amb un somriure càlid a la boca.
Elimina