Alguns neuròlegs opinen que l'ús massiu de l'ordinador i més específicament d'Internet produirà a curt termini alteracions en la forma com funciona el nostre cervell. Lluny de prediccions apocalíptiques, creuen que, alliberades de tasques que poden fer les màquines, certes zones neuronals desenvoluparan noves aptituts que ara només existeixen en estat potencial. Posen com exemples les màquines calculadores que han fet passar a la història el càlcul mental, o la lectura "horitzontal", pròpia de la web, en la qual un pica-pica de paraules agafades d'ací i d'allà substitueix la lectura continuada d'un únic text.
No discutiré jo la validesa d'aquests vaticinis, ja que no sóc expert i prou feines tinc per controlar les meves pròpies neurones; però una confiança cega en el poder de les màquines sempre desvetlla la meva malfiança. No és que sigui un ludita: he estat treballant en informàtica els darrers 28 anys; i encara així, penso que ens hauríem de guardar algunes habilitats a la reserva.
Sí, les màquines et solucionen molts problemes (i te'n creen d'altres); però una dependència absoluta de la seva ajuda pot crear monstres (i ara m'ha vingut al cap la pel·lícula "Wall-e"). Els recursos que guardem dins del cervell gaudeixen d'una disponibilitat immediata i fiable, sempre que l'Alzheimer no s'hi interposi, mentre que tots els agents externs estan molt més sotmesos a la contingència (talls de corrent, descàrrega de bateries, pèrdues i robatoris, illa deserta...).
Tornant a l'exemple de les màquines de calcular, és imprescindible que preservem l'ús del que s'anomenaven "les quatre regles". Hi ha alguna cosa més ridícula que ser incapaç de controlar el teu canvi al supermercat, el nombre de prestatges d'Ikea que et calen o els pots de pintura de color "Hiena torrada" que necessites pel menjador, si no és amb l'ajuda d'una maquineta? Sí, és molt més ridícul quan la màquina no funciona. Un tall de corrent et pot deixar a les fosques a ple dia, si tens instal·lades persianes elèctriques. De la lectura "horitzontal" ja en parlaré un altre dia.
No discutiré jo la validesa d'aquests vaticinis, ja que no sóc expert i prou feines tinc per controlar les meves pròpies neurones; però una confiança cega en el poder de les màquines sempre desvetlla la meva malfiança. No és que sigui un ludita: he estat treballant en informàtica els darrers 28 anys; i encara així, penso que ens hauríem de guardar algunes habilitats a la reserva.
Sí, les màquines et solucionen molts problemes (i te'n creen d'altres); però una dependència absoluta de la seva ajuda pot crear monstres (i ara m'ha vingut al cap la pel·lícula "Wall-e"). Els recursos que guardem dins del cervell gaudeixen d'una disponibilitat immediata i fiable, sempre que l'Alzheimer no s'hi interposi, mentre que tots els agents externs estan molt més sotmesos a la contingència (talls de corrent, descàrrega de bateries, pèrdues i robatoris, illa deserta...).
Tornant a l'exemple de les màquines de calcular, és imprescindible que preservem l'ús del que s'anomenaven "les quatre regles". Hi ha alguna cosa més ridícula que ser incapaç de controlar el teu canvi al supermercat, el nombre de prestatges d'Ikea que et calen o els pots de pintura de color "Hiena torrada" que necessites pel menjador, si no és amb l'ajuda d'una maquineta? Sí, és molt més ridícul quan la màquina no funciona. Un tall de corrent et pot deixar a les fosques a ple dia, si tens instal·lades persianes elèctriques. De la lectura "horitzontal" ja en parlaré un altre dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada