La Reina no calla

Encara no havia acabat de deixar caure el meu últim allau sobre la Reina, que la polèmica per les seves paraules ja havia causat un enrenou considerable. Els detalls del llibre que les conté, reproduïdes ahir per EL PAÍS, han aconseguit el dubtós récord d'ofendre pràcticament tothom (i això que tant el PP com el PSOE ha mantingut un pacte de silenci al respecte).

La Casa del Rey s'ha vist obligada a emetre un comunicat on diu: "Doña Pilar Urbano (...) posa en boca de Sa Majestat unes suposades afirmacions que avui reprodueixen alguns mitjans de comunicació. Suposades afirmacions que, en tot cas, s'han fet en un àmbit privat, i que no corresponen amb exactitud a les opinions donades per Sa Majestat la Reina..." El que es pot resumir en el següent galimaties lògic: la Reina no ha dit això i, a més, el que no va dir ho va no-dir en privat. Sigui com sigui, el llibre havia estat revisat i aprovat per la Casa del Rey, per tant cal pensar que les "suposades" declaracions els hi van semblar correctes. Ara que no ens vinguin amb excuses de mal pagador.

Més significatiu em sembla observar com l'opinió reial sobre els homosexuals és la que ha provocat una repulsa més unànime, mentre que les seves paraules en defensa de la religió només han fet alçar la veu a IU i al president de la Confederación Española de Asociaciones de Padres y Madres de Alumnos. No sé si això es deu a una indiferència generalitzada pels temes religiosos o més aviat (tal com em temo) a que els ateus acostumem a ser la tribu menys combativa de totes.

Crec que el fet de ser súbdits d'una reina creacionista és preocupant, però gens estrany si es considera que la monarquia gaudeix de totes les seves prerrogatives "per la gràcia de Déu". Però que la Reina renegui de l'estat làic es podria considerar anticonstitucional i mereixeria una demanda judicial que no seré jo qui dugui endavant.