dimarts, 14 d’octubre de 2008

Pròleg

D'entrada, millor no fer-se grans propòsits, així m'evito la vergonya de no complir-los. Tampoc sé sobre què escriuré: la meva vida no és una aventura permanent i els meus interessos són bastant normatius; per tant no puc fer promeses apassionants. Amb això ja revelo un tret del meu caràcter: sóc incapaç de vendre'm (vull dir que sóc la meva pitjor publicitat). Alguna cosa trobarem, però, per anar passant l'estona.

2 comentaris:

  1. Millor així, sense trompetes. Molts grans propòsits acaben en enormes patacades.
    Com a lector tampoc no faré grans propòsits: un tomb de tant en tant i algun comentari (im)pertinent.

    I qui comentari passa, blog empeny.

    Petons!

    ResponElimina
  2. Ten cuidado, que esto de los blogs es como los tatuajes: se empieza por probar, y se acaba no sabiendo como parar...

    ResponElimina