D'entre els difunts que moriren joves i deixaren darrera un fiambre atractiu, no sé si escollir Tim Buckley, el seu fill Jeff, o Nick Drake. Mentre em decideixo, deixem que soni "Song to the siren". Tim la cantava de forma impecable.
Entretant, Hal & Oates, Robert Plant, David Gray o George Michael han intentat suplantar-lo, però només la inenarrable Liz Fraser pot superar-los.
Em quedo amb la del Tim, tot i que la del Plant no està gens malament. No oblidis a la (llarguíssima) llista la versió del Ferry al seu darrer disc.
ResponEliminaAixò de ser cadàvers exquisits està molt bé però ja m'està bé anar-me deteriorant de mica en mica...
ResponEliminaSalvador, tinc una debilitat per la Fraser i en canvi la que he sentit d'en Plant no m'ha dit res. En Ferry les bones versions les feia fa 30 anys, ara és una mica agonies.
ResponEliminaA mi també, Galde, total ja hem fet tard.
ResponEliminaDe cadàvers exquisits n'he fet de tota mena, escrits i dibuixats, amb bona simbiosi amb els altres, anònims o no.
ResponEliminaMúsica... Aquestes capses de música em temo que no formen part dels meus arxius, de moment.
Olga X.
crec que es molt millor ser un cadàver ben arrugadet....mentrestant podem anar escoltant música
ResponEliminaOlga, els teus cadàvers són més aviat del vessant frankenstenià.
ResponEliminaGarbi, millor ocupar-se del cos dels vius, oi?
ResponEliminaSi Tim Bucley aixequés el cap em penso que tornaria a dinyar-la de veure com aquesta versió de la Liz Fraser supera de llarg la versió original. Impressionant, gràcies pel descobriment Allau! Entre Jeff i Nick costa molt per mi escollir entre dos cadàvers tan exquisits.
ResponEliminaUna setmana sencera que porte jo amb el sail to me en el cap i ara va vosté i ho posa ací...
ResponEliminaJo voto per en Nick Drake!
ResponEliminaMe n'alegro, Òscar, ja veus que també és la meva favorita.
ResponEliminaSka*i (coi, què difícil ens ho ha posat amb el seu nic), vostè sí que està feta una bona sirena.
ResponEliminaDavid, de tu ja ho sospitava.
ResponElimina