dijous, 2 de juny del 2011

Víctor Pàmies, oculista


Suposo que la majoria dels lectors coneixen en Víctor Pàmies i la seva immensa tasca paremiològica dins de la xarxa. Aquests dies en Víctor és notícia per la publicació del seu “Amb cara i ulls, diccionari de dites i refranys sobre l’ull”, llibre que té la particularitat i el mèrit de ser el primer en català editat amb la modalitat de “crowdfunding” o micromecenatge.

Aquest procediment de nom tan lleig consisteix en presentar un projecte educatiu o cultural, en aquest cas a través del portal Verkami, i buscar patrocinadors que mitjançant petites aportacions reuneixin els diners suficients per dur-lo a terme. Podria ser una mica similar a les antigues edicions per subscripció, però traient profit de les noves tecnologies. Així és important a l’hora d’exposar el projecte, fer-ho de la forma més atractiva possible, documentant-lo bé i (molt important!) posant-hi un vídeo pels que els fa mandra llegir. Hi ha un temps limitat de 40 dies per aconseguir la inversió i, si no s’assoleix aquesta xifra, el projecte no es realitza.

La idea és bona i, en hores baixes per les subvencions culturals, pot ser un bon camí alternatiu. És clar que no tots els tipus de projectes tenen el mateix atractiu i cal disposar d’una massa crítica de seguidors per assolir l’èxit de l’empresa. Amb en Víctor no hi va haver cap problema (fins i tot va superar la xifra que s’havia proposat), ja que la seva dinàmica tasca l’ha fet conegut de tothom i a més té credencials immillorables en la seva especialitat. Per no parlar que fa una certa gràcia això d’actuar com a mecenes de les arts i les lletres, com una baronessa qualsevol.

Algú potser dirà que té ben poca gràcia un diccionari d’expressions sobre l’ull i que la matèria no dóna per a tant. Bé, en Víctor n’ha trobat 705 i estic segur que ja deu disposar d’unes quantes més per incorporar a la segona edició. I pel que fa a l’interès que pugui tenir l’obra, jo que sóc un malalt de diccionaris, m’ho estic passant molt bé llegint-lo. Sí, llegint-lo. Mireu, si no, una mostra:
  • Més val Pasqua dolenta i l’ull a la cara que Pasqua bona i l’ull a fora.
  • Bell és fill en ull de pare.
  • Hi ha ulls que s’enamoren de lleganyes.
  • Els ulls s’han de fregar amb els colzes.
  • Més val tenir una brossa a l’ull que l’ull a la brossa.
I cada entrada acompanyada del seu significat, sinònims, traducció a altres idiomes i notes sobre els seus orígens i àmbit geogràfic en el qual s’usa.

Ahir dimecres en Víctor va congregar una vuitantena passada de seguidors en la presentació barcelonina del seu llibre. L’acte tingué lloc a la seu d’Òmnium Cultural amb Vinyet Panyella exercint d’amfitriona. Intervingueren també: Galderich que, com no és filòleg ni entén de tecnologia, es limità a presentar els altres, Puigmalet, que ha escrit el prefaci del diccionari i que bastí el seu parlament a partir de textos sobre Pàmies que alguns hem escrit als blocs i Joan Sala per part de Verkami. El protagonista de l’esdeveniment explicà alguns detalls sobre la gestació del llibre. També declarà la seva poca fe en el llibre electrònic, que troba massa car i amb serioses limitacions. Ell és més partidari de l’edició en paper i la posterior publicació en obert a la xarxa. Per no fer tan àrida la presentació els dos fills d’en Víctor van llegir un text creat a partir d’expressions del diccionari i en Víctor va cantar-nos una cançó de John Denver acompanyat per altres membres de la seva família.

Després passàrem a la part mundana i social. Hi hagué cava capicua i pastes diverses. En Galderich, fent honor al nom del seu bloc, aportà les seves infames olives assassines i unes tapes de llibre que em veig incapaç de descriure: crec que es mereixen una entrada a la Galeria d’Imatges. Vaig poder saludar també en Xavier Caballé, vaig conèixer la Júlia Costa, em presentaren la Nora Vela i per poc no vaig desvirtualitzar L’espiell. Per acabar-ho d’arrodonir el president del Col·legi Oficial d’Òptics Optometristes de Catalunya em va diagnosticar hipermetropia i astigmatisme. Una vetllada tan rodona com un ull.

17 comentaris:

  1. Tot un èxit. Felicitats al Víctor i a tots els assistents! Un llibre molt recomanable, ho corroboro.

    ResponElimina
  2. Salvador, no saps el que et perds vivint a les quimbambes!

    ResponElimina
  3. Ni un cirugió optometrista hagués disseccionat millor aquesta presentació!

    ResponElimina
  4. Galde, hauria d'haver dit que el copyright de la foto pertany a la teva filla gran, la que no perd les tiares. Darrerment estic perdent les formes del Creative Commons.

    ResponElimina
  5. "Hi ha ulls que s’enamoren de lleganyes." M'encanta aquest... Felicitats al Víctor Pàmies, al seu llibre i als seus set ulls, si hi sumem els tres del títol.

    ResponElimina
  6. Òscar, a mi també me n'encanta aquest, és una mica pessimista, però real com la mateixa vida.

    ResponElimina
  7. Allau, com podeu poder copsar els qui vau venir ahir, l'acte d'ahir no era una presentació d'un llibre (del qual vaig parlar ben poc, em sembla), sinó una FESTA, amb majúscules.

    Per sort va durar més el piscolabis que la presentació: Ja tindrem temps de parlar i disseccionar el llibre tan com calgui.

    Encara estic impressionat amb les tapes de llibre d'en Galderich.

    Ara entenc perquè em va demanar dos llibres més!

    Gràcies a tots els qui hi éreu i els qui ho heu seguit a distància. Era una bona excusa per desvirtualitzar-nos un grapat de persones, però em vaig quedar amb les ganes de poder-vos dedicar una mica més de temps i d'atenció.

    ResponElimina
  8. Gràcies a tu, Víctor, per la tasca i per la festa!

    ResponElimina
  9. Una altra que em perdo, i em sap greu, sobretot per les olives assassines d'en Galderich, no cal dir :P Realment la tasca de les persones com en Víctor és encomiable i la fórmula que ha fet servir per sortir-se'n genial! :) Ei, i m'encanta que en Víctor triés la portada per la que vaig votar :D

    ResponElimina
  10. Clidi, des que estàs desapareguda en combat, se't troba molt a faltar.

    ResponElimina
  11. És un llibre curiós i la veritat es que el trobo força interessant i que ens ajudarà a no perdre frases fetes que tantes vegades hem posat en pràctica

    ResponElimina
  12. Quina ràbia haver-me perdut les olives... ai, volia dir la festa de presentació.

    Hauríem de fer un bloc ce convocatòries blocaires. Algú accepta el repte?

    ResponElimina
  13. I també ajuda a sortir de dubtes, com per exemple que s'ha de dir "posar uns ulls com unes taronges" (i no com a plats, que ve del castellà).

    ResponElimina
  14. Enric, en aquest món s'ha d'estar molt al cas per no perdre-se'n una. Una vegada vaig proposar fer una mena de "Hola" de la catosfera, però que ho faci un altre, que la feina em depassa.

    ResponElimina
  15. M'ho vaig perdre. I també em vaig perdre les olives!!! Però tinc el llibre a casa i li faré una ullada (no sé si està ben dit o si és un castellanisme). I sí, sentir-se com una baronessa gràcies a en Víctor Pàmies és absolutament fabulós

    ResponElimina
  16. Marta, l'avantatge de deixar enrere els estudis és que pots dedicar-te als actes socials.

    ResponElimina