dimecres, 8 de juny de 2011

Turisme interior


Hi ha escriptors destinats a ocupar un obscur peu de pàgina a la història de la literatura, autors d’obra breu i original, recordada només per alguns degustadors de rareses. No hauria sabut res de Xavier de Maistre si la Marta (volar de nit) no m’hagués regalat el seu llibre més famós o sigui que el primer que faré serà agrair-li el detall. Mil gràcies Marta!

Xavier de Maistre nasqué el 1763 a Chambéry (Savoia) i dedicà la seva llarga vida a l’ofici de les armes. A l’igual que el seu més famós germà, el polític i escriptor Joseph de Maistre, formà part de les forces reaccionàries que s’oposaren a la Revolució Francesa. Passà gran part de la seva vida a Rússia i acabà servint al tsar Alexandre I. Morí a Sant Petersburg el 1852.

Si avui és recordat és perquè el 1794, en circumstàncies bastant especials, escrigué “Voyage autour de ma chambre”. De Maistre estava destinat a la ciutat de Torí, quan fou arrestat per participar en un duel. El càstig consistí en una mena d’arrest domiciliari de 42 dies, temps que ocupà precisament en la redacció d’aquest llibret de cent pàgines i escaig que en la meva edició de Publicacions de la Universitat de València es titula “Viatge al voltant de la meua cambra” i ha estat molt ben traduït per Salvador Company i Anna Torcal.
El segle XVIII havia presenciat una eclosió de la literatura de viatges amb noms com els de Cook, Bougainville o Humboldt; Sterne havia publicat el seu famós “Viatge Sentimental” i Goethe ja estava preparant les maletes per partir cap a Itàlia. Sembla que de Maistre volgués ironitzar sobre aquesta dèria, tot demostrant que per viatjar no calia sortir de la pròpia cambra, ja que tots els viatges en realitat tenen lloc dins del nostre cap.

Així, com si d’una “Lonely Planet” del temps de la Il·lustració es tractés, comença parlant de quina és l’època millor per emprendre el viatge proposat o quina roba cal portar (una bata i un parell de sabatilles són ideals). Però de Maistre aviat es distreu dels seus propòsits inicials i comença a entrar en digressions sens fi, deutores sens dubte del gran Laurence Sterne. Així de Maistre comença a descriure el mobiliari, però es distreu amb el record d’un paisatge, s’emociona per la fidelitat del seu criat, evoca una encisadora senyoreta o exposa la seva particular metafísica dualista (la teoria de l’ànima i de la bèstia). Entre una cosa i una altra passen els 42 dies i l’autor no arriba a descriure ni tan sols els mobles del seu dormitori. Un cop recuperada la llibertat, abandona la ploma.

El llibre tingué un èxit considerable i generà algunes seqüeles apòcrifes, signe inequívoc de la seva celebritat. Llevat de dos o tres relats, l’autor no publicà mai més res. Deliciosament retòric, ple de refinat humor i amb una constant observació de l’acte d’escriure, plenament metaliterària, aquest viatge és una encantadora estampa, testimoni d’un temps que s’acabava i d’unes noves formes que apareixien a l’horitzó. Però més que altra cosa, aquest de Maistre, amb els seus apunts breus i desordenats sobre tot el que l’envoltava no feia més que prefigurar els nostres blocs.

16 comentaris:

  1. La demostració que amb una de bona ja n'hi ha ben bé prou :)

    ResponSuprimeix
  2. L'argument és genial i la crítica a la literatura de viatges millor!

    Seria interessant fer-ne una promoció a gran escala ara que hi ha certa crisi i el tema del viatge exterior està una mica malament...

    ResponSuprimeix
  3. Clídice, un cas raríssim de contenció digna d'estudi.

    ResponSuprimeix
  4. Un viatge, Galde, pel que no cal suportar escorcolls, retards, ni hostesses desagradables: opció preferent per aquest estiu.

    ResponSuprimeix
  5. Com m'agrada que em facis descobrir aquest autor! M'he de llegir el llibre perquè porto temps defensant que viatjar és tornar a un lloc on no hi has estat mai.

    Ara és tard, però demà us mostro un parell d'apunts meus de fa temps i, si us ve de gust, en parlem.

    Hem d'idear un sistema de recuperar apunts per actualitzar-los. Els blocs tenen el problema que els escrits es van perden en el fons de l'abisme.

    ResponSuprimeix
  6. Enric, és un problema que té difícil solució: anem amb presses i no tenim temps per investigar als arxius. Podríem republicar allò que ens sembla pertinent, però acabaria semblant un bucle perpetu.

    ResponSuprimeix
  7. Aquest llibre és el que se'n podria dir una "rarity" atès que l'únic del seu autor i, pel que dius, es llegeix amb plaer. Jo crec molt en els viatges entorn del meu propi espai, segons quines expedicions no les faria mai perquè no sóc viatgera d'aventura però el cinema m'ha acostat a indrets insospitats i he volat des de l'anònima butaca.

    ResponSuprimeix
  8. Glòria, i per més que ens desplacem acabem duent la nostra habitació, les nostres idees a sobre.

    ResponSuprimeix
  9. Acabo de recordar una pel·li del Julio Medem (no la millor, però tampoc la pitjor) en què en té prou amb una cambra per a parlar del món. Al marge d'això, és molt sa burlar-se del turisme occidental.

    ResponSuprimeix
  10. Lluís, no arriba ni a burla, que és llibre molt amable.

    ResponSuprimeix
  11. Es veu que Pascal va dir que la majoria dels problemes de l'home provenien del fet que no és capaç d'estar-se sol dins la seva habitació sense avorrir-se. En Maistre, si més no, escriu el seu avorriment.

    ResponSuprimeix
  12. No sé si és sincer, David, però pel que escriu no sembla que s'avorreixi.

    ResponSuprimeix
  13. Allau, si et ve de gust, sobre viatges, dos apunts antics de Bereshit:

    El tren

    Viatges, metàfores i paradoxes

    ResponSuprimeix
  14. Gràcies, Enric, ara hi faré una ullada.

    ResponSuprimeix
  15. Compreu el llibre, l'edició de la universitat de València i la traducció és una delícia!

    El que proposa en Galderich és interessant però l'autor del llibre ja ho ha pensat i comenta una cosa tan sorprenent com certa: entre qui tindrà més èxit aquesta manera de viatjar tan econòmica i innovadora és entre els rics que gaudeixen més que ningú d'allò que no els costa ni un duro.

    El llibre és una ironia finíssima sobre els relats de viatges i una porta oberta a la imaginació malgrat els "arrestos" que la vida imposa.

    Moltes gràcies per l'apunt, Allau. Em fa molt feliç haver-lo llegit. És un llibre ben estrany, veritat?

    ResponSuprimeix
  16. Gràcies, Marta. Ja veus que estic molt content per la descoberta. Perquè després diguin que en aquest món dels blocs tot és virtual.

    ResponSuprimeix