dissabte, 4 juny de 2011

Me'n recordo (XLI)


Recordo que la primera excursió que vam fer amb el parvulari vam anar a Can Feliuet. Des de llavors les imatges del Sagrat Cor em fan basarda.

19 comentaris:

  1. Mai vaig saber del tot (i ara que m'aturo a pensar-hi, tampoc ho sé) que significa això de "Sagrat Cor". Un inconvenient menor de no haver anat a un col·legi de capellans. El major és que no vaig rebre una educació de elit.

    ResponElimina
  2. Has descrit, un adjectu que s'identifica molt bé, amb el que sento quan veig les imatges de fe cristiana."Basarda".
    De menuda em van dur a la Catedral de Barcelona a fer una cua de mil dimonis per a fer un petó als peus del Sant Crist de Lepanto. Jo anava en braços de la meva tieta i en apropar-nos cada vegada més,em sentia morir d'espant, pena, tristor, por. Quan vam arribar vaig començar a xisclar i em van haver de treure rapidament. Tindria 3 o 4 anys, però recordo la sensació i mai més l'he oblidat.

    ResponElimina
  3. Brian, jo tampoc ho sé (vaig anar a una escola més aviat laica), i no tinc cap interès en trobar-hi explicacions; però em molesta d'una forma (lògicament) visceral.

    ResponElimina
  4. Carme, aquestes coses marquen. Per un moment he pensat si no odiava tota mena d'imatges en relleu, però hi ha els grecs i Rodin i el romànic i Brancusi. Així que possiblement el rebuig ve per una altra banda.

    ResponElimina
  5. El pitjor és el sangrado sagrado corazón, anguniós.

    ResponElimina
  6. Ep, el primer cop a la vida que vaig anar al Tibidabo va ser amb l'escola amb motiu de la col·locació del Sagrat Cor a dalt de la basílica i un meu oncle capellà ens regalava sagratcors de guix a tota la família. La promotora del tema, molt popular durant anys, va ser aquesta senyora:

    http://ca.wikipedia.org/wiki/Margarida_Maria_Alacoque

    Els jesuïtes també en van fer molta difusió, d'això del cor.

    Per cert, com que no anàvem mai enlloc, aquella excursió va ser molt divertida i tot.

    ResponElimina
  7. He hagut de consultar el diccionari. Sembla que basarda es sinònim de por. Però crec que “miedo” no seria una bona traducció.

    Durant 9 anys vaig entrar cada dia al Sagrat Cor i ni llavors ni ara em fan por aquell cole ni aquest tipus de escultures. Mes aviat em donen un fret molt desagradable.

    Brian: El nivell acadèmic era comparativament molt alt com vèiem a les revalides, però mai diria que la educació fos bona ni menys encara d’elit. Ja m’entens.

    ResponElimina
  8. Kalamar, tens raó, les versions goregràfiques són les pitjors amb diferència.

    ResponElimina
  9. Júlia, no si m'ho vaig passar bé o no. Devia de tenir sis anys i m'havia oblidat del tot d'aquella experiència fins fa uns dies. Recordava la figura molt més gran.

    ResponElimina
  10. JL, potser hi haurà paraules que ho descriguin millor. Vaig rebre una educació en la qual els contactes amb la imatgeria religiosa foren els imprescindibles i totes aquestes evocacions sangonoses m'incomoden.

    ResponElimina
  11. No ho dubto. No coneixia la paraula i preguntava per el significat exacte te i el matís que deu tenir aquesta por. I la millor traducció, si existeix. Però he fet el que havia d’haver fet en lloc de emprenyar. Google es tan revolucionari com la impremta.

    Asustaniños catalán. Es un nombre de la Noche, utilizada en la región del Berguedá para inquietar a los pequeños (Amades 1957: 261). En catalán, basarda como nombre común vale por espanto, pavor, miedo, sobrecogimiento y el adjetivo basardós por pavoroso, amedrentador. La palabra puede estar en relación con términos griegos sobre la raíz bas: así, bassára y bassarís designan a la Bacante (bassára, también a la cortesana y al zorro); y hay en castellano una Basáride o vulpeja, carnívoro nocturno especie Bassariscus astutus [Ana Leal].
    No hi ha traducció exacta, i es una paraula preciosa.

    ResponElimina
  12. A mi que les imatges religioses m'agraden, em fascinen, haig de reconèixer que la del Sagrat Cor és la que menys em diu. Prefereixo la sang i el fetge!

    ResponElimina
  13. Tu ho has dit: incomoditat. Por gens, si les desvesteixes de significació no en fan. Potser és per excés que una es vacuna.

    ResponElimina
  14. Galde, ets un pessebrista, està tot dit!

    ResponElimina
  15. Clidi, de gran ho he superat, però angúnia encara.

    ResponElimina
  16. Sempre he associat el Sagrat Cor amb el Liber Cordis Cincti Serpente de Aleister Crowley (liber LXV)... i encara no sé perquè.... però aquest post m'hi ha fet pensar...
    diu així:

    'Yo soy el Corazón; y la serpiente está enroscada
    alrededor del centro invisible de la mente.
    Levántate, ¡Oh mi serpiente! Ya es la hora
    de la encapuchada y sagrada flor inefable.
    Levántate, ¡Oh mi serpiente! Hacia el brillo del florecer.
    ¡Sobre el cadáver de Osiris que a la deriva va dentro de su tumba!
    Oh corazón de mi madre, de mi hermana, mío,
    te has entregado al vilo, ¡Al terror Typhon!
    ¡Ah, yo! Pero la gloria de la voraz tormenta
    te envuelve y te rodea en el desenfreno de la forma.
    Quieta, ¡Oh mi alma! Para que el hechizo se disuelva
    mientras las varas están levantadas y los aeones se revuelven.
    ¡Contemplad! En mi belleza qué alegre eres tú,
    ¡Oh serpiente que acaricia la corona de mi corazón!
    ¡Contemplad! Somos uno, y la tempestad de los años
    se va con el crepúsculo, y el escarabajo aparece.'
    Bé... algú ho havia de DIR!!!
    A10 Astrum X

    ResponElimina
  17. Ai, Astrum, si em treus en Crowley, del foc passem a les brases.

    ResponElimina
  18. Tres anys vaig anar un parell de dies d'exercicis espirituals obligatoris a Montserrat i em va tocar dormir en una cel·la horrible que no he oblidat. Una monja passava a dir-nos bona nit a tots. Des d'aleshores les imatges religioses que em fan més angúnia són les monges.

    ResponElimina
  19. Ostres, Marta, els exercicis espirituals són obligatoris? Em pensava que només ho era la mili i el servei social.

    ResponElimina