dimecres, 11 de juliol del 2012

Robinson Crusoe

Alexander Selkirk fou un mariner escocès que treballà un temps a la galera Cinque Ports sota les ordres del corsari William Stradling en les seves expedicions pels Mars del Sud. L’octubre de 1704 la Cinque Ports va fondejar a una de les illes desertes de l’arxipèlag de Juan Fernández, a 600 quilòmetres de les costes xilenes, amb la intenció de proveir-se d’aigua fresca i queviures. Selkirk, que devia de ser una mica aprensiu, va començar a manifestar la seva desconfiança sobre l’adequació de la galera en la qual viatjaven i proposà a alguns dels seus col·legues que desertessin amb ell, tot confiant que aviat passaria un altre vaixell a recollir-los. No va aconseguir convèncer ningú, però el capità Stradling li concedí el seu desig i l’abandonà a l’illa abans que el pobre Selkirk tingués temps d’adonar-se de la bestiesa que acabava de cometre. Les seves profecies finalment s’acompliren quan la Cinque Ports naufragà davant de les costes de l’actual Colòmbia. Stradling i altres membres de la tripulació foren fets presoners pels espanyols, que estaven en guerra amb els britànics, i acabaren engarjolats a Lima.

Selkirk —que disposava només d’un mosquetó, pólvora, eines de fuster, un ganivet, una Bíblia i una mica de roba— al principi no gosà apartar-se de la platja, per por a les bèsties ferotges que poguessin viure al bosc. La dieta exclusiva de marisc i l’aparició d’una munió de lleons marins en zel empenyeren Alexander cap a l’interior de l’illa, on va descobrir cabres salvatges (introduïdes per mariners anteriors) que li proporcionaren llet i carn, així com algunes verdures i arrels comestibles. Amb el pas del temps Selkirk va demostrar ser un home de recursos, capaç de construir-se dues barraques, de fer-se vestits de pell de cabra cosits amb un clau convertit en agulla o d’aconseguir un nou ganivet a partir dels cércols d’una bóta embarrancada a la platja.

Alexander Selkirk fou rescatat l’u de febrer de 1709 per la nau corsària Duke, vella associada del capità Stradling. El mariner havia passat quatre anys i quatre mesos sobrevivint penosament sense cap companyia humana, consolat només per la lectura de la Bíblia. En tornar a la civilització la seva inusual experiència fou àmpliament difosa gràcies a una entrevista que li va fer el periodista Richard Steele. I si a algú aquesta aventura li sona coneguda, no cal que busqui gaire lluny, perquè amb tota seguretat Selkirk fou l’inspirador del “Robinson Crusoe” de 1719, encara que Daniel Defoe es prengué la llibertat d’afegir-hi alguns caníbals per introduir color local.

Estàtua de Selkirk al seu poble natal
En el temps de l’estada de Selkirk l’arxipèlag de Juan Fernández era deshabitat; les seves tres illes —Más a Tierra, Más Afuera i Santa Clara— s’utilitzaven puntualment com a refugi pels pirates. L’illa més gran (i on Selkirk havia passat una llarga temporada), Más a Tierra, funcionà com a colònia penitenciària entre els segles XVIII i XIX. A principis de 1840 els presos van amotinar-se i assassinaren els seus escarcellers per fugir cap al continent on foren degudament capturats i executats. Les illes han continuat habitades fins l’actualitat amb una població de sis-centes persones i escaig.

L’any 1966, amb la intenció de fomentar el turisme, el govern xilè va rebatejar Más a Tierra com a illa de Robinson Crusoe i Más Afuera com a illa d’Alejandro Selkirk, malgrat el fet que possiblement l’escocès mai no hi va posar els peus. Diverses expedicions arqueològiques han descobert rastres de l’exili forçat de Selkirk. Per fortuna ningú no ha pensat encara a muntar un parc temàtic entorn de la figura de Robinson Crusoe.


24 comentaris:

  1. Qui no ha pensat mai què faria en una illa deserta? Pel que veig quan hom ho ha de fer no s'està per romanços i es posa a fer feina perquè no té altre remei. El que és curiós, però, és l'equipatge que li deixaren a Selkirk per a sobreviure.

    I si, un parc temàtic que durés 30 dies és el que s'hauria de fer en aquestes illes per als qui volen emocions fortes puguin gaudir-ne sense problemes. El mateix equipatge que Selkirk i endavant que ja et vindrem a buscar com diu el contracte! Segur que tindri èxit!

    ResponElimina
  2. Bé, Galde, ara ja hi ha "realities" sobre experiències similars. Però per fer-ho bé se'ls hauria d'abandonar durant quatre anys i quatre mesos, com a Selkirk.

    ResponElimina
  3. I amb una Bíblia com a única distracció.

    De petit aquestes illes em semblaven molt misterioses precisament per tenir un nom com aquest. Acostumat a noms exòtics, Juan Fernández em semblava estrany. I els noms de Más a Tierra i Más Afuera em semblaven de conte.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, evidentment Juan Fernández va ser l'espanyol que les va descobrir i sí que sona massa casolà dins del context.

      Elimina
  4. No coneixia aquesta història... digna d'un conte o d'una novel.la. Vaig a buscar aquesta Más a tierra a google, quin nom curiós per una illa, no? No n'havia sentit a parlar, ni tampoc de cap de les altres dues...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tan digna d'un conte, Eastriver, que en Defoe el va escriure. Per descomptat "Más a Tierra" és en referència al continent, en aquest cas Sud-Amèrica.

      Elimina
  5. Ah sí, Defoe, l'inventor del divendres, el millor dia de la setmana, sens dubte! [Grrrrr!]

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, perquè a la vida de Selkirk no hi hagué cap Friday (I'm in love).

      Elimina
  6. El detall de la Bíblia, llibre que trobem arreu del món anglosaxó -i mira que no me'n vaig sortir a Londres, en un hotel, perquè em canviessin la Bíblia per un coixí més dur-, em fa pensar en com, de sacralitzar un llibre, hem acabat sacralitzant-los tots. Res, qualsevol cosa abans de pensar en estar sola i quatre anys en una illa deserta. Les cabres tenen poca conversa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, no se m'acut coixí més dur que una Bíblia.

      Elimina
    2. Clidice, a algun hotel del sud d'Alemanya també et posen bíblies a les tauletes de nit. Això sí, en incomprensible alemany..

      Elimina
  7. Els noms nous són ben sosos. Molt millors Más a Tierra y Más Afuera, on vas a parar!
    M'ha fet pensar en una altra illa, Fuerteventura, on el 1956 van rebatejar la capital Puerto Cabras amb el catòlic nom de Puerto del Rosario. Puaj!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Santi, temps gloriosos quan encara no s'havia inventat el màrqueting.

      Elimina
  8. nihillisme: Doctrina o actitud que rebutja tota autoritat i tota organització social en una illa.

    L'encert del Defoe va ser atenuar la presència de la Bíblia a la seva novel·la; si no, de què moreno hauria tingut l'èxit que ha tingut. Per què, quantes vegades s'ha retornat al tema de l'illa? Aquí podríem comparar d'optimisme del Robinson amb l'amargor de "El senyor de les mosques".

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén, amb bíblia o sense, les experiències extraordinàries (i suposadament verídiques) d'un home ordinari tenen un atractiu indubtable.

      Elimina
  9. en el crucero inesperado que nos has propuesto (a tan módico precio) este verano, me quedo con la aventura, con el valor de los personajes, los Gordon Pym y los Selkirk que han propiciado maravillosos descubrimientos geográficos y literarios, ¡que vivan las islas¡...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Visto el éxito, Pilar, habrá que buscar alguna otra isla novelesca y ficticia.

      Elimina
  10. Estaría bien perderse un tiempo en esas islas... pero no cuatro años, por favor!

    ResponElimina
  11. com va sobreviure sense cap pilota Wilson?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pons, no estava fet malbé pel consumisme, com d'altres...

      Elimina
  12. He mirat d'on era aquest escocès i el seu poble es diu Lower Largo, quines toponímies uneix aquest bon senyor! 1581 dies en una illa passant volant sempre que et vinguin a buscar.

    ResponElimina