dimecres, 29 de gener del 2014

El navegant estàtic


Un cop coneguda la meva dèria per les illes perdudes (amb o sense nàufrag de Coll), era de calaix regalar-me l’”Atlas de islas remotas” de l’alemanya Judith Schalansky (coedició de Capitán Swing i Nórdica, novembre de 2013), una preciositat de llibre que amb el seu subtítol (“Cincuenta islas en las que nunca estuve y a las que nunca iré”) ja ho explica quasi tot. L’obra neix en el moment que l’autora passa al costat d’un globus terraqüi a la sala cartogràfica de la Biblioteca Estatal de Berlín i queda irremeiablement atreta per les minúscules taques de color terrós, convencions d’insularitat que descobreix disseminades enmig de la blavor artificial del que representa ser l’oceà. Schalansky experimenta aquell vertigen que tots els contempladors de mapes hem hagut d’aprendre a pair, el moment quan la geografia real i la seva translació a la petita escala humana han de pactar un acord diplomàtic per conviure en un mateix univers.

M’imagino l’autora, com a bona alemanya, idealitzant les illes com el territori somiat on es pot instal·lar qualsevol fantasia: un continent en miniatura, el conreu de la utopia, la colònia penitenciària, l’encarnació del desesper, l’adob per la follia. I ja posada surt a buscar les 50 que li semblen més remotes, encara que el seu criteri de remotitud és una mica discutible, ja que inclou una illa de l’arxipèlag de Cap Verd o l’ex-colònia espanyola d’Annobón, que es troba al golf de Guinea.

El llibre classifica les illes per oceans i dedica a cadascuna d’elles una doble pàgina. A les pàgines de la dreta, un elegant mapa on sobre un oceà blau-boira i una topografia en grisos destaca el color groc rovell d’ou dels accidents geogràfics fruit de la mà de l’home. A les de l’esquerra, el text: nom en castellà, país que ostenta la sobirania del territori, nom o noms originals, latitud i longitud, superfície i nombre d’habitants (si n’hi ha o en queda cap), distància a la terra coneguda més propera i també a altres illes mencionades en aquest mateix llibre, cronologia sumària de l’indret… Finalment, un llarg paràgraf reprodueix de forma certament literària un episodi lligat a la història de l’illa en qüestió. Judith Schalansky aconsegueix en alguns casos que aquestes anecdòtiques cròniques locals assoleixin un raonable nivell d’evocació, però sovint apareixen mancades de context fins el punt de fregar la incomprensió.

En tot cas, penso treure profit d’aquest regal nadalenc, encara que només sigui per rescatar mitja dotzena d’illes “remotes” en mitja dotzena d’apunts propers, i restituir el seu caràcter llegendari a tots aquells territoris terrestres que són més a prop de l’espai exterior que del veïnat de casa.


L'illa de Robinson Crusoe, una vella coneguda.

15 comentaris:

  1. Oh, no t'ho creuràs, però just ahir em van fer un regal dels bons, dels de fora de programa, i que es podria considerar un entreparent d'aquest atles teu de les illes. Historia de las tierras y los lugares legendarios, es titula. Em temo que en trauré uns quants apunts de caire turístic.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina coincidència tan sorprenent, Matilde; això són coses de la providència.

      Elimina
  2. me pillas, Allau,con una isla entre manos, "La Isla del tesoro" (Arte Británico de Holbein a Hockney)... Las islas me parece a mi que poseen un fuerte carácter excéntrico con el que se aproximan a nosotros y nos atraen¡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pilar, ya estoy familiarizado con tu cariño por las islas. Con Holbein, Hockney y los que quedan enmedio estás en buena compañía.

      Elimina
  3. Pons, em sap greu que no tinguis àvia, ara hi passo.

    ResponElimina
  4. No fa gaire vaig llegir la crònica d'un viatge que en J. Franzen va fer a aquesta illa. Pots trobar-lo a "Més enllà" de Columna.
    RgR

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, RgR, fa un temps ja vaig comentar una confusió entorn aquest llibre.

      http://allausz.blogspot.com.es/2012/11/retorn-mas-afuera.html

      Elimina
  5. Em quede amb ganes de saber més. Quines illes més hi ha al llibre? Ix Tikopia? Explica'ns!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pitxiri, d'algunes parlaré més endavant; no em facis escriure la llista de les 50 illes, però Tikopia sí que surt.

      Elimina
  6. Allau, aquesta preciositat de llibre la varem veure la Carme i jo fa unes setmanes a La Gralla de Mataró, i vam estar a punt de comprar-lo. Finalment, no ho vam fer per qüestió de diners, que ja haviem carregat bastant aquell dia. Però ara, gràcies al teu post, ens rascarem la butxaca i tornarem a La Gralla a fer el que haviem d'haver fet :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Leb (i Carme J.), la preciositat bibliòfila ja va per la segona edició, o sigui que cal que us espabileu.

      Elimina
  7. Illes, Capitán Swing, Nórdica i Allau. Quin pòquer!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, troba ara el repòquer, que també deu existir.

      Elimina
  8. La felicitat deu ser quelcom semblant a viure en una sala de mapes! :)

    ResponElimina