divendres, 6 de març de 2015

El dimoni de les llistes: les sis esposes d’Enric VIII (i Holbein)


És suficient una repassada al repertori iconogràfic de la cort d’Enric VIII per quedar totalment convençut de les virtuts com a retratista de Hans Holbein, el Jove (1497-1543) qui reunia en una sola persona un mestre del dibuix, un penetrant psicòleg i un exquisit cromatista. Ben mirat, un dels grans precursors de la línia clara. El retrat que encapçala l’apunt és el més bonic que li va dedicar al monarca i està datat cap a 1537, quan Enric tenia uns quaranta cinc anys.


Caterina d’Aragó (1485 - 1536), filla dels Reis Catòlics, va casar-se amb el príncep Artur, futur hereu de la corona anglesa. Només li va durar cinc mesos. Vuit anys més tard va casar-se amb Enric VIII, el germà petit del seu difunt marit. De la unió va néixer una nena que en un dia futur seria la reina Maria I d’Anglaterra. Fart de no tenir un hereu mascle i enamoriscat a més d’Anna Bolena, el rei va anul·lar el seu matrimoni i va fundar de passada una nova església (què no farem per cardar en condicions!) Caterina encara sobrevisqué tres anys amb el títol de lady i para de comptar. El seu retrat oficial és obra de Lucas Hornebolte. Quan Holbein va començar a treballar a la cort, ella ja havia caigut en desgràcia.


Després d’enllitar-se amb Maria Bolena, el rei s’enconyà de la seva germana Anna (1501 - 1536) malgrat el seu potencial escàs com a bomba sexual. Aviat s’avorrí d’ella i de les seves absurdes i ambicioses exigències, sobretot quan l’única descendència obtinguda fou la princesa Isabel. Que aquesta mateixa Isabel arribés a ser  la monarca més coneguda, poderosa i respectada de la història de la humanitat (juntament amb l’egípcia Cleopatra) ens hauria de fer reflexionar sobre com menyspreem tot poder femení. En quant a Anna, va acabar decapitada, com és públic i notori.

Encara que Holbein aparentment no la va pintar, la va dibuixar (magistralment). La Boleyn Girl, vull dir.


Jane Seymour (1508 - 1537) havia sigut una de les dames de companyia d’Anna Bolena. L’endemà de l’execució d’Anna el rei es va comprometre amb Jane. Van casar-se el 30 de maig de 1536 i un any i mig més tard Jane infantà l’únic hereu mascle del rei que va sobreviure a la infantesa. Arribaria a ser Eduard VI d’Anglaterra abans de morir als quinze anys. Jane havia mort per complicacions del part. El retrat que Holbein ens ha deixat és de les coses més boniques que s’han vist.


El següent matrimoni del rei tingué motivacions diplomàtiques: una aliança amb Anna, germana del duc de Cleves li garantiria protecció en cas que els catòlics volguessin envair Anglaterra. Holbein fou despatxat a Cleves perquè pintés un retrat de la candidata. Males llengües afirmen que el pintor va oferir una visió excessivament afavorida, però segurament no devia d’estar tan lluny de la realitat, perquè Holbein no va perdre la seva posició a la cort. Enric va accedir a casar-se no gaire convençut. La nit de noces fou un desastre. El rei va trobar que tenia els pits caiguts i que el cos li feia mala olor. Amb l’excusa que el matrimoni no s’havia consumat, procediren a anul·lar-lo. Anna de Cleves (1515 - 1557) es va conformar a quedar al marge, confortada per una bona pensió. Acabaria sent bona amiga d’Enric i seria l’última supervivent entre les seves esposes.

Catherine Howard (1523 - 1542) havia sigut una altra de les dames d’Anna Bolena. Sembla ser que Enric s’hi va casar molt enamorat el mateix dia que li tallaven el cap a Thomas Cromwell (aparentment el patíbul excitava els sentiments amorosos del rei). El matrimoni no va arribar als dos anys de durada a causa de les indiscrecions (llegiu “amants”) de la reina. Com no podria ser de cap altra manera, li van fer tallar el cap. La miniatura que li va dedicar Holbein no m’acaba de fer el pes, potser guanya en la seva mida real.


Caterina Parr (1512 - 1548) va aprofitar que la seva mare era amiga de Caterina d’Aragó per introduir-se a l’entorn de la princesa Maria. Allí la va conèixer el rei a principis de 1543 i, encara que havia iniciat una relació romàntica amb Sir Thomas Seymour, el germà de la difunta Jane, no va poder refusar l’oferta de la corona. El matrimoni durà prop de quatre anys fins la mort d’Enric. Ella encara el va sobreviure uns mesos, temps que va aprofitar per casar-se en secret amb Thomas Seymour. De fet, amb quatre matrimonis, ella fou la reina amb més marits de la història anglesa. No se li coneix cap retrat fet per Holbein. El d’aquí dalt s’atribueix a William Scrots que juga en una divisió clarament menor.

8 comentaris:

  1. Quina festa!
    Imagino els pinzells de marta del Holbein: un del "2" ja era una brotxa grossa...
    I,¿pot ser que la Caterina i la Seymour portessin la mateixa rara barretina?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Serà per barretines! Amb el costum que tenien de tallar caps no els hi faltaven mai barrets.

      Elimina
  2. estos maravillosos pintores de Corte, tenían un mérito extraordinario; embellecían y ennoblecían al que hiciera falta. Holbein es sensacional pero uno de los retratos que más me han impresionado en mi vida es el trabajo realizado por Juan Carreño de Miranda con un ser un humano tan extraño y "anormal" como Carlos II de España, el hechizado!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, desde luego no puede ser que todos fuesen tan monos como Holbein los pintaba. Veo que Carreño tiene un montón de retratos de Carlos II a cual más pavoroso.

      Elimina
    2. http://mm-actualidad.blogspot.com.es/search?q=carlos+II

      recuerdas la descripción de S.S?

      Elimina
    3. Ja, ja, lo había olvidado.

      Elimina
  3. imagino que amb el que devia costar retratar-les les "Lecturas" de l'època no s'editaven amb gaire periodicitat :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les "Lecturas" de l'època venien sense sants, d'aquí li ve precisament el nom. Si no s'hagués dit "Visions".

      Elimina