La commedia è finita

Corria l’any 1995 i Microsoft estava preparant una nova interfície d’ajuda, Microsoft Bob, destinada a usuaris novells i amb pocs coneixements tècnics. El programa utilitzava una mena de smiley que es comunicava mitjançant globus de text, com si fos un personatge de còmic (imagino que va ser l’antecessor dels horrorosos clips i gossets impertinents que vingueren després). Vincent Connare, dissenyador de la casa, quedà horroritzat en comprovar que aquest Bob s’expressava en textos escrits en Times Roman i decidí donar-li una tipografia més adient. Tot inspirant-se en la retolació manual emprada a alguns llibres de còmics, dissenyà un tipus de lletra informal i matusser al que batejà com a “Comic Sans”.

Tot i que el projecte Microsoft Bob se’n va anar en orris, la lletra fou incorporada al Windows Plus Pack de Windows 95 i des de llavors ha estat inclosa a les versions posteriors de l’ubic sistema operatiu. La resta, com tots sabem, ja és història.

Diuen que val més caure en gràcia que ser graciós i el cas és que aquesta tipografia maldestra i sense pretensions, desvetlla simpaties i agrada a molta gent. Que aixequi la mà, si no, qui no l’hagi feta servir alguna vegada. Pel seu caràcter simplista, gairebé de parvulari, el seu entorn natural seria el dels jocs per a infants o el de les comunicacions informals i breus. Es va utilitzar, per exemple, en el joc “The Sims”, que com a caricatura de la vida real pot ser un espai adient. Però el seu èxit va ultrapassar qualsevol àmbit raonable i en l’actualitat s’utilitza gairebé per tot: des de menús de restaurant fins a avisos per penjar al taulell d’anuncis. La plaga s’ha estès de tal manera que s’han arribat a trobar documents governamentals o esqueles funeràries escrites en aquesta “simpàtica” lletra. Evidentment, si l’utilitzes per fer recomanacions importants, no esperis que ningú se la prengui seriosament.

Per descomptat, els tipògrafs, que són un gremi molt primmirat i conscienciós i passen hores buscant l’excel·lència de les seves creacions, van posar-se les mans al cap davant d’aquest fenomen, una mena de musclo zebra del món tipogràfic. Ja l’any 1999, el matrimoni de dissenyadors Dave i Holly Combs encetaren el moviment “Ban Comic Sans” amb el propòsit d’eliminar aquesta espècie paràsita de la superfície del planeta. A la seva pàgina recullen adhesions i publiquen un manifest que pretén dignificar una professió que darrerament, gràcies als progressos de la informàtica, ha permès que qualsevol passavolant s’autodenomini “tipògraf”.

Potser els seus mètodes són una mica dràstics, però raó no els hi falta quan comparen l’ús de la “Comic Sans” a presentar-se en una cerimònia formal vestit de pallasso. Feu-me cas, si voleu passar per persones cultes i sofisticades (que segur que ho sou), eviteu aquest tipus com si fos la pesta.