©Sena
No he seguit de prop la recent batussa entre el jovent de Pozuelo i les forces de l’ordre; però m’ha cridat l’atenció un comentari que feia Nazario a Facebook. Pel que li he llegit, quan la policia intentà interrompre les libacions d’aquests nens de casa bona, foren increpats amb diversos insults entre els que jo destacaria el de “homosexuales” (!).
De tota la vida l'estil clàssic d’insultar a un mascle de la forma més corrosiva possible ha estat dir-li “maricón”; per a un home-home com cal no hi ha res pitjor que ser titllat de patètica figura feminoide, vergonya del seu gènere i font de mofa i ridícul sense fi. Potser per això els que som “maricons” de debò hem mirat d’utilitzar la paraula per apropiar-nos-la i desactivar-ne així el seu contingut injuriós.
No sé si estem tenint gaire èxit amb la campanya o bé aquest canvi de lèxic es deu al llarg braç de la correcció política. Sigui com sigui, que ara la gent, enlloc d’insultar-se amb un contundent “maricón”, utilitzi el tecnicisme “homosexual” no sembla precisament un símptoma de progrés. Han canviat la lletra, però la seva música rància i trista continua essent la mateixa.
No he seguit de prop la recent batussa entre el jovent de Pozuelo i les forces de l’ordre; però m’ha cridat l’atenció un comentari que feia Nazario a Facebook. Pel que li he llegit, quan la policia intentà interrompre les libacions d’aquests nens de casa bona, foren increpats amb diversos insults entre els que jo destacaria el de “homosexuales” (!).
De tota la vida l'estil clàssic d’insultar a un mascle de la forma més corrosiva possible ha estat dir-li “maricón”; per a un home-home com cal no hi ha res pitjor que ser titllat de patètica figura feminoide, vergonya del seu gènere i font de mofa i ridícul sense fi. Potser per això els que som “maricons” de debò hem mirat d’utilitzar la paraula per apropiar-nos-la i desactivar-ne així el seu contingut injuriós.
No sé si estem tenint gaire èxit amb la campanya o bé aquest canvi de lèxic es deu al llarg braç de la correcció política. Sigui com sigui, que ara la gent, enlloc d’insultar-se amb un contundent “maricón”, utilitzi el tecnicisme “homosexual” no sembla precisament un símptoma de progrés. Han canviat la lletra, però la seva música rància i trista continua essent la mateixa.
si no fos pel que representa, vénen ganes d'anar allà i pixar-se de riure a la seva cara, per tarats
ResponEliminaM'has fet vindre al cap una volta no recorde a quin programa de la tele que anaven pel carrer preguntant a gent major, micro en mà, 'què farien si descobriren que el seu fill era heterosexual', les respostes eren del tipus 'matarlo a hostias', 'llevarlo al médico' o algun benigne 'aceptarlo como es'...tot plegat molt divertit.
ResponEliminaAixò sí que no, Maria, si tingués un fill heterosexual me l'estimaria igual.
ResponEliminaHOMOSEXUAL,PATETIC NO?.
ResponEliminaPERO ESCLAR MILLOR QUE FA UNS ANYS.....
"FLORETES" "TOMAQUETS" "TARATS" "REINONAS", I LO MES RIDICUL..."L' AMIGA DE LA NENA".
JUGANT AMB BARCELONA
Jugant, aquestes expressions a Pozuelo no les deuen conèixer, però com a insult tenen molt més color, no ho dubtis!
ResponElimina