La vida i el destí de Vasili Grossman

Per començar l’empresa com cal, caldrà quatre apunts sobre aquest Vasili Grossman que va escriure la novel·la “Vida i destí” que m’ocuparà els propers dies. Grossman va néixer un 12 de desembre de 1905 a Berdychiv, al que era encara la Rússia imperial i avui és Ucraïna, i morí de càncer als 58 anys a Moscou un 14 de setembre de 1964. Grossman pertanyia a una família jueva, però no va rebre una educació tradicional dins de la seva religió i des de ben jove va recolzar la revolució de 1917.

Mentre estudiava a la Universitat de Moscou va començar a escriure contes i després compaginà l’activitat literària amb la seva feina d’enginyer a la regió del Don. Un dels seus contes primerencs va ser elogiat per Gorki i per Bulgakov. A mitjans dels anys 30 va abandonar l’enginyeria per dedicar-se exclusivament a l’escriptura i gràcies a les seves col·leccions de contes fou admès a la Unió d’Escriptors. Durant les purgues estalinianes dels anys 36-38 la seva companya fou arrestada i no fou alliberada fins l’any 1938.

Quan els nazis envaïren la Unió Soviètica el 1941, la mare de Grossman fou assassinada igual que els més de 20.000 jueus que no havien estat evacuats d’Ucraïna. Grossman, que estava exempt del servei militar, s’oferí com a voluntari i treballà de corresponsal de guerra per al diari “Estrella Roja”. Estigué present a les batalles de Moscou, Stalingrad, Kursk i Berlín i novel·litzà algunes d’aquestes experiències en serials publicats a la premsa. Fou dels primers que deixà testimoni escrit del que més endavant es coneixeria com Holocaust.

Grossman participà amb Ehrenburg en la compilació del Llibre Negre que intentava documentar l’extermini de jueus durant la guerra; però la política antisemita de Stalin censurà el llibre, en part per ocultar el paper actiu que els propis ucraïnesos havien tingut en l’Holocaust. A partir d’aquest moment els seus enfrontaments amb el règim foren freqüents i pocs dels seus escrits de postguerra li foren publicats. Quan completà el que considerava l’obra de la seva vida, la novel·la “Vida i destí”, la KGB entrà al seu apartament i li confiscà el manuscrit i totes les còpies mecanografiades. Un alt funcionari li digué que una obra crítica i derrotista com aquella no veuria la llum del dia en els propers 300 anys, com a mínim (de quina pasta estava feta aquella gent per emetre una asseveració així sense avergonyir-se’n?)

Grossman moriria prematurament sense conèixer el destí futur que esperava a la seva producció. “Vida i destí” va publicar-se a Suïssa l’any 1980 gràcies a les fotos que va fer el físic Andrei Sakharov de l’esborrany de la novel·la. El 1988, durant els anys de la Glasnost de Gorbatxev el llibre va aparèixer per primer cop a la Unió Soviètica. Llegeixo que el 1985 Seix y Barral, llavors sota la direcció de Mario Muchnik, també va publicar-lo, tot i que no recordo que provoqués el ressò que ha tingut l’edició més recent de Círculo de Lectores. Arribats aquí, cal preguntar-se fins a quin punt som esclaus de les lleis del mercat i dels corrents ideològics de la temporada, fins i tot en productes que pertanyen a la literatura seriosa i de “qualité”.

Sigui com sigui, començo la seva lectura. Ja els diré.