diumenge, 3 de juny de 2012

Cap-i-pota cultural

Dins del meu cap d’orientador de tendències un cable es creua amb un altre i començo a desistir de continuar amb la ingrata feina de comentar tot el que m’ha arribat a través d’un dels cinc sentits, per terra, mar o aire.
 
Arribo tard per recomanar el ballet “Corpo” de Sao Paulo, que aquest dissabte just passat ha acabat la seva breu temporada al Liceu. No aguanto gaire la dansa; però, si me l’he d’empassar, millor que sigui contemporània amb tolerància zero envers els tutús. I, si programen músiques de Bach i de Tom Zé, molt millor. I, si demostren l’energia d’aquests brasilers, “miel sobre hojuelas”, que dirien Ebre enllà.
 
“Salmon fishing in The Yemen”, dirigida pel suec (arquetípicament tou) Lasse Hallström, no acaba de decidir-se sobre el tipus de pel·lícula que vol ser. Hi trobarem comèdia romàntica, sàtira política, inspiració “new age” i un punt de cinema catastròfic (tendència terrorista). Emily Blunt i Ewan McGregor mostren prou química com per fer-se interessants. La delectable Kristin Scott-Thomas, ara que les arrugues l’assetgen, demostra tenir un gran futur al gènere còmic.
 
En el terreny literari, he de dir que Josep m’acaba de regalar “L’échappée belle” de l’Anna Gavalda, llibret frívol publicat per “J’ai lu” aquest any 2012. És el tipus de novel·la alegre, fàcil i ruca, que en cinema seria protagonitzada per Audrey Tatou. En castellà l’anomenen “La sal de la vida”, amb el que està tot dit.
 
La recomanació més segura de la temporada és el Cyrano d’Oriol Broggi i Pere Arquillué a les entranyes de l’Hospital de la Santa Creu. Amb tota seguretat no trobareu res menys amanerat i allunyat de Josep Maria Flotats que la interpretació del molt terrenal Arquillué. La traducció de Bru de Sala continua enlluernant i els recursos de Broggi demostren una vegada més que el teatre  juga sempre a una divisió superior respecte al cinema en 3D.

8 comentaris:

  1. No deixis de dir-ne la teva. Ens tornarem a marcar un Broggi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Afanya't, Galde, que s'acaben les entrades.

      Elimina
    2. No he vist ni el ballet ni la pel·lícula del Yemen i el salmó però he llegit Gavalda i no m'agrada gens. No recordo quina de les seves novel·letes va passar al cinema naturalment interpretada per Audrey Tautou.
      I no sé si aniré a veure el Cirano Arquillué, actor que m'entusiasma però que,com tants d'altres, no faré servir per recordar els amaneraments de Flotats. Tot i els seus gestets, inflexions i aires de comèdia del divo que va de París a les províncies, Flotats va alçar el nivell del teatre a Catalunya i va tenir molts seguidors en el ram dels actors perquè, tan si agrada com si no, de teatre en sabia molt i molt. El seu últim treball aquí, La Gavina, malgrat fer-hi el pallasso, era una lliço de direcció d'actors així com de mosstrar-nos un gran text treballat com calia.
      Salut, Allau!

      Elimina
    3. Glòria, difícilment el treball de l'Arquillué et farà pensar en Flotats: seria pervers.

      Elimina
  2. http://blocfpr.blogspot.com.es/2012/06/la-portada-original-de-tintin-america.html

    Has vist aixó?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara hi vaig, Francesc, m'acabo de llevar.

      Elimina
  3. El Cyrano, sense dubte; la resta, ni se m'havia acudit.

    ResponElimina