dimarts, 5 juny de 2012

La invenció del segell


Feia temps que Terry Pratchett i jo ens fèiem els trobadissos sense gosar encetar una relació més directa i duradora. Finalment ha estat, gràcies a una de les meves excursions a la recerca de llibres en format digital, com he acabat llegint-me “Cartas en el asunto” (Plaza y Janés, 2011, traducció de Javier Calvo Perales de l’original “Going Postal”).

No sóc un gran lector de literatura fantasiosa i si he d’escollir entre les monsergues catòliques de C. S. Lewis o els documentadíssims elfs de Tolkien, ja sabeu que em quedo amb els animals sofistes de Lewis Carroll. Per això, m’imaginava que m’entendria força bé amb Pratchett, un escèptic de manual més amic de gent com Dawkins que dels esoterismes místics. Per qui encara no ho sàpiga, la seva mítica sèrie Discworld ja ronda els quaranta títols ambientats en aquest món en forma de disc, el qual sostenen quatre elefants muntats sobre una tortuga celestial. La societat que descriuen és plena d’elements fantàstics tradicionals —mags, bruixes, vampirs, homes llop— contemplats amb més sentit de l’humor que no pas convenciment, i encara que la tecnologia que contenen es diria que és gairebé medieval, de mica en mica es va notant la introducció progressiva d’avenços moderns com el paper moneda, la fotografia o la premsa.

Precisament aquest “Cartas en el asunto” se centra en la recuperació del servei postal a la ciutat d’Ank-Morpork i inclou també la invenció del segell de correus, de la filatèlia i de l’especulació que pot comportar. A més descriu un fascinant antecedent del telègraf, anomenat Clacks.

La trama, protagonitzada per un enginyós estafador més decent del que ell es pensa, és tan divertida com plena d’incidències inesperades Hi intervenen també alguns tronats funcionaris, capitalistes de pocs escrúpols, un “banshee” assassí, una activista defensora dels drets dels gòlems i alguns gòlems dedicats a treballar de carters. Pratchett aprofita aquest combinat impossible per esbossar afilats apunts sobre la nostra pròpia societat, sobre la psicologia de les masses, sobre el funcionament dels monopolis o sobre els ridículs rituals als que tendeixen els mascles quan s’agrupen en societat més o menys secretes. 

La pega més important que li he trobat, mal endèmic de les traduccions de molts llibres de gènere (i també d’algunes traduccions literàries mal pagades), és l’encarcarament freqüent del llenguatge resultant. A això cal afegir-hi els noms dels personatges, terreny on Pratchett juga maliciosament amb les paraules, ajudat per una llengua (l’anglesa), molt més propícia que el castellà a l’equació entre sons i significats*. Estareu d’acord que un protagonista anomenat Moist von Lipwig presenta una credibilitat molt superior a la d’un subjecte de nom Húmedo von Mustachen. Per favor!, si sembla que ens trobem a la cantonada amb la rua del Percebe.

La veritat és que m’ha deixat molt satisfet la lectura d’aquest “Cartas en el asunto” i penso reincidir a la sèrie Discworld. Però, atès que estem parlant de prop de 40 novel·les i que no és necessari llegir-les en un ordre determinat, demanaria als amables lectors familiaritzats amb l’obra de Pratchett algun suggeriment per prosseguir amb la tasca amb alguna mena de criteri.

* Per descomptat, o molt m’equivoco o Discworld no existeix en versió catalana i qualsevol desig que algun dia es tradueixi a la llengua de Verdaguer un dels seus espècimens caldrà aparcar-lo “sine die”.

17 comentaris:

  1. Doncs sí que té bona pinta. Jo em vaig comprar un, "La verdad", per iniciar-me algun dia en la saga, així que no et puc ajudar gaire...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan l'hagis llegit, ens informes, "prego".

      Elimina
    2. De Pratchett només en coneixia el nom però he volgut entrar per dir-te que, si encara no l'has llegit, La subasta del lote 49 de Thomas Pinchon et divertirà una barbaritat. I va de correus, és clar.

      Elimina
    3. Ai, Glòria, Pynchon és un altre forat que tinc. Em fa una mica de respecte.

      Elimina
  2. No sabría decirte. Las he leído todas las traducidas en orden y no sabría aconsejarte. Hay varios ciclos que se entremezclan: Las brujas, los magos, la guardia, la muerte... mis favoritos son los de la guardia y Sam Vimes el mejor personaje. Creo que Ronda de Noche es la mejor novela, al menos la que más me gustó. Puedes usar esta guía para ver por dónde empezar y a que ciclo pertenece cada novela
    http://es.wikipedia.org/wiki/Mundodisco

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Javier, "Ronda de Noche" pertenece al ciclo de la guardia y tiene buena pinta. Veo que el ciclo de Moist tiene dos eslabones más que también puede ser interesante investigar.

      Elimina
  3. En Pons007 n'és un expert :-)

    Segur que ell et podrà informar de quins són els millors!!

    Té:

    http://pons007.wordpress.com/pratchett/

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Assumpta, ja havia investigat aquesta font.

      Elimina
    2. Ai, jo que li he deixat una nota i tot perquè et vingués a visitar... M'he precipitat! :-))

      Elimina
    3. No, no, s'agraeix i molt, Assumpta!

      Elimina
    4. jo no havia deixat un comentari per aquí? revisa que l'antispam no hagi fet de les seves...

      Elimina
    5. Pons, l'he buscat però no el trobo. M'impressiona que no vulguis llegir "Going postal" fins que l'autor sigui incapacitat o difunt. És una molt bona novel·la i plena de detalls de pura intel·ligència.

      Elimina
    6. Jo he dit que no vulgui llegir Going Postal? això es s'entén en el cas típic 1664? Tan sols vull llegir-lo més endavant, quan arribi el moment oportú.

      Elimina
    7. M'admira el teu autocontrol.

      Elimina
  4. En tinc dos d'aquest autor. L'un me'l vaig llegir, l'altre, comprat en una benzinera en una zona deserta al preu d'1 euro (que trobo que fa molt per a un Pratchett) l'he començat un parell o tres de vegades, però com què no tinc massa temps, quan el reprenc ja m'he perdut. M'atabala una mica, potser perquè m'atabala llegir en castellà coses que hagi d'anar molt amunt i avall, però està força bé. No et puc aconsellar, doncs. Per cert que, algunes vegades, em sento més un personatge de Mundodisco que cap altra cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Novel·la de benzinera per un euro! Una temptació a la que no em podria resistir.

      Elimina