Definicions

Per motius lúdics per tothom coneguts, sovintejo les excursions pel diccionari, i de tant en tant em duc una sorpresa. Agradable o no. De forma completament fortuïta he anat a parar a la definició de la paraula “pederàstia” que fa la segona edició del diccionari (en línia) de l’Institut d’Estudis Catalans:

pederàstia: Relació sexual entre un home adult i un infant, generalment del mateix sexe.

No sóc persona gaire maniàtica, ni gaire amiga dels excessos de la correcció política i un genèric expressat en masculí no em treu la son; però opino que aquí s’han excedit de la pitjor manera possible. És cert que històricament a la Grècia clàssica hi hagué un mètode pedagògic, més actiu encara que el de la Montessori, on un senyor adult s’ocupava de l’educació d’un adolescent, mentre se’l beneficiava sexualment com a retribució interessada. Però aquesta definició historicista de la pederàstia, que encara taca el vocabulari de la llengua francesa i els seus tergiversadors “pédés”, em sembla a dia d’avui una injustícia abominable quan se la treu de context.

En ple 2012, parlar de pederàstia és deixar-se de punyetes i mencionar en primera instància els abusos infantils. És un assumpte del qual em desagrada escriure, i si bé és cert que la majoria dels seus perpetradors acostumen a ser barons, no hi ha cap dada que confirmi que busquen víctimes del seu mateix sexe. Gosaria aventurar que amb objectes de desig d’edat tan prematura pesa més la immaduresa que el gènere.

L’Alcover-Moll, que sembla mantenir un tuf prestigiós de diccionari de la pagesia pancatalanista, conté una definició molt més raonable:

pederàstia: Abús deshonest comès contra la infància; per ext., Sodomia entre homes; cast. pederastia.

No sóc gaire amic de les cartes al director ni de les mocions de censura quixotesques; però crec que algú haurà de començar a moure’s perquè aquesta desafortunada definició deixi de demonitzar-nos als gais catalans, especialment als que hem estat gerontòfils de tota la vida.