dilluns, 25 juny de 2012

El mètode Brian

Intel·ligent, curiós, inquisitiu, sempre civilitzat i extremadament amable. Ens vam veure un parell de vegades, que podrien haver estat moltes més, si la mort no fos tan puta amb la vida. Li vaig copiar un mètode creatiu. Podria haver estat el principi d'una gran amistat. Bye Brian. Adéu Antoni.

19 comentaris:

  1. Una descripció bastant exacte del que vaig arribar a conèxier d'en Toni/Brian.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galde, ara ja res podrà desmentir-me aquesta descripció.

      Elimina
  2. Avui he sabut que es deia Toni. És terrible saber els detalls la vida real més enllà de la virtual quan ja no hi ha vida. Però en fi, això dels blogs és tan estrany...! Potser a l'aplec del divendres li podeu fer un minut de silenci.

    ResponElimina
  3. El vaig conèixer el mateix dia que et vaig conèixer a tu, Allau. Vam pujar plegats a can Leblansky.

    Una veritable putada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, Enric, els blocs són ben bé com la vida...

      Elimina
  4. La teva descripció és exacta en tots els seus detalls. Adéu Toni.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra, Clídice, haver-li fet justícia.

      Elimina
  5. m'agradaria fer-li més endavant un petit post d'adéu amb el mètode que ens has ensenyat. M'hagués agradat conèixer en Toni personalment, em quedaré amb la seva curta i bonica amistat bloguera.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Kalamar, com saps, els contactes que propicien aquestes pàgines tenen un caràcter difícil de predir, però tot contacte s'ha de donar per bo.

      Elimina
  6. Feia temps que no el llegia, però el trobava molt lúcid, la qüestió és que des que me n'he assabentat aquest matí que estic rara, trista, crec que puc imaginar-me com us sentiu els que el coneixíeu més. Quina putada, realment.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gemma, darrerament ja ens havia avisat que es podia donar aquesta possibilitat, per tant la sorpresa ha estat relativa; però des d'ahir al vespre jo també estic trist.

      Elimina
  7. Coincideixo totalment amb la teva descripció i els que ho consideren també just. Gràcies Allau per posar en paraules sentiments compartits !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una abraçada, Carme, i el divendres més que un minut de silenci millor que brindeu per ell.

      Elimina
  8. El métode Brian es boníssim. I si, el trobo a falta ja

    ResponElimina
    Respostes
    1. És clar que el trobarem a faltar.

      Elimina
  9. una veu crítica i lúcida, sense concessions. No el vaig arribar a conèixer personalment. La vida és aixó...tambè

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí,Francesc, en Brian creia molt en les possibilitats d'un debat seriós dins d'internet i em temo que no sempre va trobar l'àmbit adequat.

      Elimina
  10. Doncs jo volia posar el ruc en ON (que dius tu), procurar-me un cor de crucificats i xiular-li un últim Always Look On The Bright Side Of Life, que per alguna cosa va triar dir-se Brian; però he descobert que amb els meus morts virtuals (Brian té ja, per a servidora i per sempre més, l'estrany honor de ser "el meu primer" en aquesta categoria)em passa el mateix que amb els analògics, m'agafa una peneta que m'escanya viva i no puc dir ni mu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pateixis, Mati, algú ja ho ha fet per tu.

      http://enarchenhologos.blogspot.com.es/2012/06/la-vida-de-briam-la-vida-den-toni.html

      Elimina