dijous, 9 de maig de 2013

(30) Ningú no t’estimarà mai

Si no t’importa,
per què no t’importa?
On és la teva indignació?
Ets massa amable
Massa massa amable.

On és la bogeria que em vas prometre?
On és el somni que vaig pagar tan car?

Quan tot va de mal borràs, continuo cantant
És l’essència del negoci
Però no ets aquí per fer les meves cançons tristes més sinceres
Ningú t’estimarà de debò
Ningú t’estimarà per la teva sinceritat
Ningú t’estimarà de debò
Ningú t’estimarà per la teva sinceritat
Segons llegeixo, aquesta cançó és un intent de destil·lar tot el “Tusk” (aquella epopeia cocaïnòmana de Fleetwood Mac) en un sol tema. El context se m’escapa: no he estat mai seguidor dels Fleetwood, però l’enunciat principal sona dur. Canta Shirley Simms.


5 comentaris:

  1. Ostres, la caràtula de Fleetwood Mac m'ha portat a uns quants anys endarrere... i el so de la música també!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Et diria que jo no hi era en aquesta realitat paral·lela.

      Elimina
  2. Fleetwood Mac, si no vaig escoltar-ho malament a Rac1, han tret un nou treball.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla que sí, que alguna cosa han tret; però ja dic que no sóc seguidor seu.

      Elimina
  3. Sang tèbia que degota en un buit metàl·lic.

    ResponElimina