dimecres, 22 de maig del 2013

El mecenes es retrata (1)

El Musée Fabre, museu de belles arts de Montpellier, presenta una atractiva instal·lació i una col·lecció ben digna d'observació, encara que no tant com per permetre tirar coets. Un dels pocs quadres que em va resultar familiar per haver-lo conegut de bon antuvi és el que encapçala l’apunt. Titulat “La rencontre”, se’l coneix familiarment com “Bonjour, monsieur Courbet” i mostra al pintor Gustave Courbet, qui en el decurs d’una excursió es topa amb dos amics (i el seu gos). No és una gran pintura, més aviat recorda un cromo, però suposo que la gràcia que té (i a la que deu la seva popularitat) és la seva temàtica tan banal, carent de qualsevol coartada artística, poc freqüent a l’època.

Thomas Couture (1815-1879)
Mai no havia prestat gaire atenció als personatges del quadre, si no era per observar que formaven una colla força heterogènia. Courbet, a la dreta, apareix informalment vestit d’esport com li pertoca; mentre que el personatge de l’esquerra, per l’humilitat de la seva postura, podria ser un criat. La figura central, el barbut pèl-roig que vesteix com un figurí (i a qui la barba de Courbet apunta) resulta la presència més intrigant del trio. Ara sé que es tracta d’Alfred Bruyas (Montpellier, 1821-1877), el fill d’un banquer que, a falta de talent, va dedicar-se a patrocinar artistes contemporanis com Courbet, Delacroix, Rousseau (Théodore), Millet o Corot.


Marcel Verdier (1817-1856)
A canvi de la seva generositat va aconseguir que tots els pintors de l’època li fessin un retrat o un altre (o va ser ell qui els hi ho va encarregar?) La veritat és que jo, apart dels autoretratats contumaços (com són Rembrandt i Van Gogh), no conec personatge històric amb tant de fons d’armari iconogràfic. I el que encara és més gros és que tot això pertany exclusivament al museu Fabre o sigui que aneu a saber quantes més efígies de Bruyas corren pel món. Bé, la pregunta és retòrica; perquè el mecenes va donar tota la seva col·lecció particular a la vila que l’havia vist néixer. Dit amb altres paraules, l’espectacle de l’ego de Bruyas o el de l'agraïment dels seus artistes es circumscriu bàsicament a Montpellier. Passeu i admireu-vos.


El dandy Alfred Bruyas continua donant la nota amb el seu vestuari - Auguste Glaize (1807-1893)
El benvingut academicisme d'Alexandre Cabanel (1823-1889)
Més Gustave Courbet (1819-1877)
Nicholas Tassaert (1800-1874)

4 comentaris:

  1. Quan a la gran capital no et fan cas has d'anar a buscar altres llocs, com els natals o d'acolliment, perquè et facin cas...

    ResponElimina
  2. No sé si faria cas a aquest paio... Segur que sí!

    ResponElimina
  3. Ai si l'Alfred Bruyas hagués conegut l'instagram!

    ResponElimina