divendres, 17 de maig del 2013

(31) Si no plores

Suaument cauen els cristalls sobre el carrer 17
Fan el seu ball i moren i ja no hi són
Milions de boles de cristall rodolen als teus peus
i res no es completa
Passa una hora
Ella no passa

Si no plores, no és amor
Si no plores, és que no ho sents de debò

Morint durant el dia de mil maneres diferents
Ballant sol i bevent molt
Tancant els clubs i rondant pels cabarets
Buscant què
Perds uns altres cinc anys de la teva vida
Si no plores, no és amor
Si no plores, és que no ho sents de debò

Passa un any
Ella no passa
Si no plores, no és amor
Si no plores, és que no ho sents de debò
Claudia Gonson canta sobre una base d’oblidat techno-pop la seva visió de l’amor com masoquisme. Si no hi ha llàgrimes, no s’hi val.


4 comentaris:

  1. Doncs... A mi no m'agrada l'amor massoquista, sí que sents però sents amor? I si sents amor per què et fa infeliç? I si et fa infeliç per què no ho deixes? Caram, ves en quines coses em fas pensar ara! :)

    ResponElimina
  2. Bé, Gemma, només són exercicis d'estil. No se t'acudís practicar-los a casa!

    ResponElimina
  3. Ha ha, és que em prenc la ficció molt en sèriu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'amor massoquista està bé sobretot per les cançons.

      Elimina