dimecres, 8 de maig de 2013

Esguerradet

Què poc m’ha agradat la darrera novel·la de Màrius Serra! Es titula “Plans de futur”, va merèixer el premi Sant Jordi de 2012, s’ha publicat aquest any, ja va per la segona edició a Proa i va ser una de les triomfadores de la Diada de Sant Jordi. 

“Plans de futur” reconstrueix la vida de Ferran Sunyer i Balaguer (1912-1967), matemàtic tetraplègic que estudià de forma autodidacta i, ajudat per la seva família, vencé múltiples dificultats fins esdevenir un dels nostres científics més reputats internacionalment. Per les seves circumstàncies personals es comprèn que Màrius Serra se sentís atret per aquesta història de superació que destil·la un missatge d’esperança davant de les contrarietats; però la biografia de Sunyer, per molt admirable que sigui, no dóna prou material com per bastir-ne una novel·la. Per això Serra hi ha hagut d’afegir uns elements inventats i una mica melodramàtics que francament se m’han fet difícils d’empassar per la seva manca de versemblança psicològica.

La novel·la està articulada en capítols numerats amb nombres primers (estratègia similar a la de Mark Haddon a “L’incident del gos a mitjanit”, però utilitzada de forma més arbitrària) que recullen moments escollits de la vida de la família protagonista. La narració es du a terme en una incòmoda segona persona del singular o del plural a càrrec de narradors diversos que de vegades no han estat presents a les accions que descriuen i tanmateix se les expliquen a qui les han protagonitzat, fet que produeix un efecte ben artificiós.

Si el procediment és tècnicament matusser, el contingut del que es narra és d’un costumisme domèstic, fat i pla, mancat de qualsevol interès. No hi falten els jocs de paraules, marca de la casa, però en aquesta ocasió m’han semblat particularment puerils i poc inspirats. I en el cas d’algunes figures de llenguatge que es repeteixen com a tret unificador (el vocatiu “pare, paret” dels nassos) la irritació produïda ha estat indubtable.

En resum, literàriament m’ha fet l’efecte que “Plans de futur” fa aigües pertot arreu, amb l’excepció del seu aspecte divulgatiu “light” (almenys ara ja sé qui fou Ferran Sunyer i Balaguer); però tampoc tinc clar que èticament la maniobra de Màrius Serra es sostingui. M’imagino que la família Sunyer no ha deixat hereus supervivents i per això l’escriptor es pot permetre llicències com les d’implicar figures històriques recents en jocs lúbrics inventats o (encara pitjor) embolicar-los en una trama pròpia d’un serial de sobretaula. No sóc gens amic d’advocats i, si “Plans de futur” m’hagués agradat una mica, no ho diria; però crec que aquí és necessari posar una denúncia. Encara que només sigui al jurat del premi Sant Jordi 2012.

12 comentaris:

  1. Bé, me l'estalviaré. Em sap greu perquè les cosines d'en Sunyer eren amigues de la meva àvia i sempre vaig sentir la història del matemàtic "esgarrat" com dius tu i la venda del quadre del Dalí per poder tenir diners per tirar endavant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galde, aquí hi ha una barreja molt problemàtica de literatura, catalanitat i bons sentiments. Segons el meu parer, el més aconsellable és fugir-hi, com de la pesta.

      Elimina
  2. Serra darrerament té una trajectòria força erràtica tot i que mai no m'ha semblat un gran escriptor. Sobre Sunyer, sembla que ningú no sabés qui era fins que ell no ha escrit la novel·la, òndia, si a prop de casa hi ha una escola que ja té uns quants anyets i porta el seu nom i tothom en sap una mica la vida... I sobre els premis Sant Jordi dels darrers anys, sense comentaris, n'hi ha ben pocs que se salvin.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Júlia, el que més m'intriga d'en Serra és saber quan troba temps per escriure.

      Elimina
  3. No he llegit mai Màrius Serra, i no m'estàs animant gens. Bé, tampoc és que estigui demanant una excusa. Quan el sento parlar el veig tan entusiasta que se'm treuen les ganes de llegir-lo. Per a què?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, si vols llegir-li alguna cosa, intenta-ho amb "Quiet".

      Elimina
    2. Em sembla una bona proposta. "Quiet" no és pretensiós ni carrega. El vaig treballar en un club de lectura i va ser una bona sessió.

      Gràcies pels advertiments sobre "Plans de futur", tot i que no tenia cap intenció de llegir-lo.

      Celebro, en canvi, dos treballs premiats en aquesta mateixa edició: els contes de la Tina Vallès i la poesia desvagada d'en Francesc Garriga.

      Salut, bons llibres i blogs brillants, com aquest!

      SU

      Elimina
    3. El d'en Garriga el desconec. Els contes de la Tina no m'han agradat tant com els seus llibres anteriors, però.

      Elimina
  4. Totalment d'acord amb el teu comentari sobre Plans de futur: fa aigües i no té cap sentit ni l'estructura de la novel·la ni el llenguatge. No l'he acabat i no sé si arribaré a fer-ho.

    Laia

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quina contundència, Laia! M'alegra no estar sol.

      Elimina
  5. Estic com l'Enric, l'escriptor té un tarannà (marcant la geminada) que em carrega. Gràcies per il·lustrar-nos (marcant la geminada). Un estalvi més. Ets el millor dipòsit a termini que tinc. ^^

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser es prodiga massa i això acaba cansant l'audiència.

      Elimina