dijous, 30 de maig de 2013

Excuses per a Montpeller

La vuitena conurbació francesa per grandària no disposa de cap monument idiosincràtic que la distingeixi d’altres ciutats similars. D’entre les grans viles del Sud és de les poques que no té origen romà, sinó medieval. Potser per això supleix l’herència romana amb un aqüeducte i un arc del triomf reinterpretats el segle XVIII i a hores d’ara tan venerables com els de vint segles enrere.

Com una altra reinvenció del passat clàssic, Ricardo Bofill dissenyà el barri d’Antigone a finals de la dècada dels setanta. Com que està situat en un lloc prou cèntric, gaudeix d’una innegable animació, però la seva arquitectura (que replica el canon grec sense afegir-hi cap ànima) resulta tan freda ara com en el moment de la seva implantació. De totes maneres, veure tantes “acadèmies” decorant l’espai públic fa una certa gràcia i batejar una plaça amb el nom de la Proporció Àuria constitueix la drecera més directa per conquerir el meu cor matemàtic.

La ciutat vella de Montpeller és cert que és bonica i pintoresca, però amb una vocació més aviat humil. Té, això sí, una vibrant vida acadèmica que la nit del divendres i el dissabte ocupa els carrers del centre per exhibir el seu vessant més alcohòlico-lúdic. Potser és el moment de dir que Montpeller pot presumir de la Facultat de Medicina més antiga d’Europa encara en funcionament. I d’una catedral fortalesa que sembla emparentada amb els castells càtars.

Montpellier exhibeix amb orgull quatre línies de tramvia, cadascuna d’elles decorada amb un disseny propi, la 3 i la 4 obra de Christian Lacroix. També abunda en murals de “trompe l’oeil”.

És també vila solidària i correctíssima políticament, per això té plantada una cèntrica olivera en memòria de les víctimes de l’onze de març de 2004, molt a prop de l’avinguda  dedicada als republicans espanyols. A l’hora d’agermanar-se ha procurat escollir tant una vila israeliana (Tiberíades) com una de palestina (Betlem). Per cert, Barcelona també està agermanada amb Montpellier i som testimonis fugaços d’una cerimònia pública i minoritària on representants locals de la nostra ciutat (i de Heidelberg) renoven els llaços d’amistat interurbana. Fugim abans que un esbart dansaire faci un karaoke d’èxits d’Eurovisió.

Per acabar, durant la nostra estada ja s’anunciava i ahir es va produir a Montpellier: el primer matrimoni de dos homes a França. Sota la protecció de cent gendarmes. La reacció furibunda de molts ciutadans de la república francesa en relació al matrimoni homosexual no deixa de sorprendre’m. Aquest rebot podria esperar-se de la molt catòlica i homòfoba Itàlia, però de la racional i laica França? Sembla el món a l’inrevés, sobretot si pensem en les poques onades que va aixecar al nostre país la llei homòloga. Sospito que els temps de crisi treuen el millor i el pitjor de nosaltres, però encara he d’esbrinar en quina mesura.

16 comentaris:

  1. Haurem de retornar a Montpeller a veure on va néixer el rei En Jacme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, els catalans de socarrel (Clídice i tu, bàsicament) veig que teniu aquesta mania. Els sobrevinguts ens entretenim amb coses menys deletèries.

      Elimina
    2. La casa pairal on, segons la tradició, va néixer Jaume I, avui en dia té a la seva planta baixa l'hamburgueseria Mata Hari.

      Elimina
    3. Motiu suficient, Xavier, per mirar en direcció al futur.

      Elimina
    4. En Jacme I és l'excusa per anar a prendre una hamburguesa i visitar la ciutat. Des de sempre els motius culturals són el motiu amagat per trepitjar una ciutat que és com es veu, anant d'un lloc a un altre passant per on no s'ha de passar i parant aquí i allà... Sembla una ciutat idònea per a practicar això.

      Elimina
    5. Com si ens faltessin excuses per menjar hamburgueses.

      Elimina
  2. el que vaig veure al centre de Montpellier, va ser una 'maison de la poesie' amb un poema de Rimbaud pintat a la paret. Va ser del poc que vaig veure el que més em cridà l'atenció.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs mira, Francesc, això m'ho vaig perdre.

      Elimina
  3. M'ha agradat la catedral, es orignal, està bé, m'imagino fent misa un capellà amb armadura :P

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquesta és la idea, la creu i l'espassa.

      Elimina
  4. Elle est retrouvée.
    Quoi ? - L'Eternité.
    C'est la mer allée
    Avec le soleil.

    Rimbaud


    http://www.toutmontpellier.fr/montpellier-recoit-le-label-de-ville-en-poesie---22952.html

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ves per on, Quoi? L'eternité també és un llibre de Margueritte Yourcenar.

      Elimina
  5. Per circumstàncies alienes a la meva voluntat m'he quedat dies i dies sense freqüentar el bloc inclos el meu que s'ha encallat.
    Avui, afortunadament, m'he passejat una bona estona per casa teva i encara em queda feina que espero fer amb molt de gust.
    Montpeller és, malgré tout, molt bonica i allà i va néixer el rei Jaume que, a Barcelona, fins i tot hi té parada de metro. Antígona dóna molta llum a la ciutat.
    És difícil traspassar la sintaxi de Fitzgerald a la gran pantalla peerò Luhrman cada dia en sap més i, en conjunt, la pel·lícula em va semblar molt reexida.
    Salut, Allau!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, com que trobes Montpellier molt bonica, et passaré per alt això d'en Luhrmann, que ja es veu que n'hi ha d'haver per tots els gustos.

      Elimina
  6. Qui ha vist i qui veu els francesos... On ha quedat allò de "liberté, égalité, fraternité"?

    ResponElimina