dimecres, 21 de gener de 2015

Cançó del traïdor i de l’heroi

Sorj Chalandon és un escriptor i periodista francès nascut a Tunísia l’any 1952. Entre els anys 1973 i 2007 va treballar a “Libération” fent de repòrter al Líban, Iraq, Iran, Afganistan i Somàlia. Actualment treballa al diari de sàtira i investigació “Le canard enchainé”. Ran del seu seguiment del conflicte d’Irlanda del Nord va travar una gran amistat amb l’activista del Sinn Féin Denis Donaldson qui finalment es revelaria com agent secret britànic que seria assassinat l’any 2006.

Aquesta tragèdia personal inspirà Chalandon a escriure no una sinó dues novel·les, potser en un intent d’entendre un fet tan contrari al llaç amical com és la traïció. El primer llibre, “Mon traître” de 2008, adopta el punt de vista de l’amic traït, en la ficció un lutier parisenc de nom Antoine, molt aficionat a la música tradicional irlandesa. La segona novel·la, “Retour à Killybegs” de 2011, dóna la veu al nacionalista irlandès i membre de l’IRA Tyrone Meehan. El gener de 2014, Edicions de 1984 va publicar “Retorn a Killybegs” en versió impecable de Josep Alemany, amb la particularitat que fins al moment present és l’única traducció existent del llibre, un detall que hauria d’omplir d’orgull la nostra cultura, atès que es tracta d’una obra important.

El seu protagonista, Tyrone Meehan, neix a Killybegs (comtat de Donegal) a la molt recent República d’Irlanda. El seu pare, nacionalista i alcohòlic al 50%, ha de renunciar als seus ideals de lluita a favor de la República Espanyola quan els seus nou fills li reclamen el sustent. Mort el pare, la nombrosíssima família creua la frontera i s’instal·la a un dels guetos catòlics de Belfast. La novel·la va descrivint poc a poc la forja d’un rebel, cada vegada més implicat amb la lluita armada i els càstigs i perills que això comporta. Paral·lelament se’ns narra en temps present (finals de 2006), com un cop descoberta la traïció de Tyrone, aquest retorna al seu Killybegs natal a l’espera del destí que mereixen els de la seva condició.

El doble fil narratiu manté ben alt l’interès, sobretot perquè res no intriga tant com descobrir què motiva un home per negar (o almenys deixar en suspens) les seves idees o els seus ideals. Crec que és un error estratègic (literàriament parlant) que el lutier Antoine visiti l’ex-militant empestat a Killybegs, quan encara no se’ns ha explicat quina és la seva amistosa relació passada. En tot cas una pega menor en un llibre d’admirable seguretat de to, en especial quan del que es parla és de l’estreta ratlla que separa l'heroïcitat de la condemna. Segurament ja ho havia dit Borges, perquè Borges ho va dir tot (canalitzant els clàssics de passada): tot Messies requereix un Judes per assolir els seus objectius. O sigui que potser calia un traïdor per afavorir les converses de pau.

Tot plegat és complicat i per això llibres com “Retorn a Killybegs” aporten llum inusual a facetes impensables del conflicte. Al seu interior hi trobareu la intimitat i el dolor d’un país en flames, amb unes escenes carcel·làries (sobreeixint merda) que no oblidareu a la vida. La República d’Irlanda deu de ser un dels pocs països del món que ha fet un atractiu turístic de les seves presons. Els trets a la cara els limitarem a la bona literatura (i els exclourem de la realitat).

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada