dimarts, 27 de gener de 2015

Mort d’un Peanut

Si bé les tires còmiques dels Peanuts no defugen de vegades un to agredolç on no se’ns estalvia el fracàs, la frustració, la melangia o la ràbia, no crec que mai durant la seva llarga història toquessin ni de lluny el tema de la mortalitat. Per això ha estat una sorpresa descobrir l’existència d’un personatge de vida molt efímera que es digué Charlotte Braun. Aparegué per primera vegada el 30 de novembre de 1954 com a contrapartida femenina de Charlie Brown (un paper que posteriorment prendria la Sally Brown). Charlotte tenia una personalitat dominadora, cridanera i busca-raons. Insistia una i altra vegada que no tenia res a veure amb el seu gairebé homònim Charlie Brown. Després d’una desena d’intervencions, aparegué per última vegada l’u de febrer de 1955 i el seu caràcter l’heretaria Lucy que fins al moment havia tingut una funcionalitat molt més passiva.

L’any 2000 es va revelar que una fan de la sèrie, de nom Elizabeth Swaim, havia escrit a Schulz perquè eliminés Charlotte de les tires. La resposta del dibuixant no té preu:


Estimada Senyoreta Swain,

accepto el seu suggeriment en relació a Charlotte Braun, i finalment la despatxaré. Si apareix alguna vegada més, serà en tires que ja estaven completades abans de rebre la seva carta o perquè algú m’escriu dient que l’hi agrada. Recordi, però, que vostè i els seus amics tindran sobre la seva consciència la mort d’una nena innocent. Està preparada per acceptar aquesta responsabilitat?

Gràcies per escriure, i espero que els futurs lliuraments li agradaran.

Sincerament,
        Charles M. Schulz
El dibuix inusualment cruel, amb la destral plantada al crani de la pobre Charlotte, sembla impropi del bonhomiós Schulz i és per això mateix un tresor. Actualment la carta es conserva a la Biblioteca del Congrés dels Estats Units (gran país!)

10 comentaris:

  1. Brutal i mai tant ben dit! I el final de la conservació en una Biblioteca com la que esmentes esplèdit!

    ResponElimina
  2. Doncs sí, en molts aspectes és un gran país.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En el de la grandària més indiscutible que en el de la grandesa.

      Elimina
  3. M'he quedat de pasta de full! Caldria investigar què se n'ha fet d'Elizabeth Swain. Potser es va suïcidar?

    ResponElimina
  4. Jo sé d'algun galerista que mataria per aquesta carta, haw, haw!
    I em fa pena pensar que avui probablement haurien crucificat en Schulz, buscant-li les pessigolles i titllant-lo amb mil i un adjectius pejoratius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quins temps feliços aquells en els que podries partir un crani impunement.

      Elimina
  5. Tenia Schulz en molt alta estima. Això encara em fa estimar-lo més.

    ResponElimina