dijous, 2 de febrer de 2012

12 + 1

Puc ser obsessiu de mena i continuar parlant de seqüències de nombres sencers fins avorrir tota la nòmina del blogroll de la dreta, a qui les especulacions matemàtiques no interessen gaire. Jugant, jugant vaig provar amb aquesta successió: 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 15, 16, 17... Sí, és una corrua de nombres enters on només hi falta el 13. El conjunt està degudament classificat al diccionari de l’OEIS i s’anomena A011760, es descriu com “la seqüència dels botons dels ascensors als Estats Units”.

Al principi vaig pensar que m’estaven aixecant la camisa, però no va caldre buscar gaire per confirmar que és molt freqüent als edificis americans ometre el pis 13 per raons supersticioses. Els estratagemes per evitar-lo passen per saltar la numeració dels pisos del 12 al 14, inventar-se el pis 12A o posar-li la lletra M (tretzena de l’alfabet). En altres casos aquest pis 13 s’inhabilita, tot deixant-lo buit o dedicant-lo a instal·lacions de manteniment. A l’Orient, on els agrada tant la numerologia i el feng-shui, encara són més maniàtics com demostra l’ascensor de Xangai que encapçala l’apunt, on hi falten el 4, el 13 i el 14, ja que el 4 és una xifra relacionada amb la mort.

La fòbia pel número tretze (i quin camp tan fèrtil és el de les fòbies!) s’anomena “triscaidecafòbia”. L’origen de la seva malastruga reputació se sol atribuir al nombre de convidats del Sant Sopar, encara que l’explicació de qualsevol superstició és en si mateixa una activitat oximorònica. Prefereixo pensar que els motius d’aquesta aversió són més aviat matemàtics, ja que el tretze és un “antipàtic” nombre primer després d’un de tan flexible i ple de divisors com és el dotze. Sigui com sigui, gent completament funcional en la seva vida quotidiana evita aquesta xifra. Per exemple, l’ajuntament de Madrid que, després de dotar la seva expansiva xarxa de metro de la línia 12, pensen passar directament a la 14.

Als països anglosaxons és particularment nefasta la combinació del divendres i el tretze. Aquesta mania específica pot ser anomenada "parasquevidecatriafobia" o "friggatriscaidecafobia". És cert que la tradició dicta que la crucifixió i mort de Jesucrist s’esdevingué un divendres; però, posats a interpretar, tot és possible. Una altra tradició més recent (i falsa), propagada per l’ínclit Dan Brown, afirma que fou un divendres i tretze l’inici d’una massacre històrica de cavallers templers. Divendres tretze, templers i Dan Brown: un còctel irresistible. 

Aquí preferim culpar el dimarts i tretze, dèria que coneixem familiarment com "trezidavomartiofobia". La compartim amb Grècia i l’Amèrica Llatina (sembla que això és com les religions on el déu veritable és el del lloc on has nascut). Sobre les manies respecte el 13 ja n’he parlat, el dia dimarts sembla menys explicable. No n’he trobat cap explicació presentable, però com que les àvies ja deien que “en martes, ni te cases, ni te embarques”, qui seré jo per discutir-ho? La Wikipedia, pel seu costat, informa amb inefable candor: “Las connotaciones negativas que se le dan al martes 13 no tienen fundamentos científicos, por lo cual se debe tener muy claro que sólo se trata de un mito”. Encara així, en aquestes dates nefastes molta gent evita els viatges, com poden asseverar les companyies de transport de passatgers.

De vegades m’enrabio tot sol per aquestes mostres de la persistència del pensament màgic. L’A011760, amb la seva aparença de respectabilitat matemàtica és un flac consol, però almenys la tenim catalogada.

22 comentaris:

  1. Tu ves li fotent a la numerologia que com a mínim tindràs un seguidor. Malgrat tot, espero no ser el seguidor número 13... ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tranquil, Galde, als lectors no us penso posar en fila.

      Elimina
  2. Allau,
    El tretze també està relacionat amb l'edat en que les noies fan el canvi. Al meu poble quan sortia el número tretze, es contestava dient Mal punt!. Porti o no mala estrugança el 13 per una noia indica perills i alertes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, hi ha qui considera que el 13 porta bona sort, per tant tot dependrà de la noia.

      Elimina
  3. Jo tenia entès que els dimarts, en ser sota el govern de Mart, déu de la guerra, només podien conduir al conflicte i a la impulsivitat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Epolenep, és una de les explicacions que vaig trobar, però no m'acaba de convéncer.

      Elimina
  4. Aviam qui té nassos de ser el tretzè comentarista.

    ResponElimina
  5. Tampoc hi ha filera 13 als avions de moltes companyies. A mi em cau bé, el 13, és un altre simpàtic nº primer.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La propera vegada m'hi fixaré. Potser Spanair tenia files 13.

      Elimina
  6. Respostes
    1. Doncs a mi em fa gràcia. De vegades descobreixes coses que no sabies que poguessin existir.

      Elimina
  7. Coi, tan bé que m'han anat sempre els ascensors per explicar la suma i resta d'enters... però amb aquest de Xangai no sabria com posar-m'hi!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I fixa't que no té planta zero per acabar-ho d'arreglar.

      Elimina
  8. Llegeixo, apunto cap als comentaris i, què hi veig? n'hi ha 13. Això vol dir que el meu és el catorzè. Fiù.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ferran, el pitjor ha passat: tindràs un bon dia.

      Elimina
  9. Diria que a l'Stevenson se li va escapar:
    No hauria estat més anguniós que els
    Quinze homes damunt el cofre del mort,
    Ja, ja, ja!
    I un gran flascó de rom!
    ,
    n'hagueren sigut tretze?
    Prou sé del desvergonyiment de mirar d'esmenar-lis la plana als Mestres.
    Però em sembla molt millor 13 que 15 (tot i que 15 mai serà un nombre innocu).

    ResponElimina
  10. No es pot ser supersticiós, seriosament. Dóna molt mala sort!!!!!! :D

    tretzetretzetretzegroooooooccccccdimartsidivendressssssiungatnegresotaunaescalaaaaaaaaa :)

    ResponElimina
  11. Me'n descuidava: cantar-ho com una Pippi Langstrum qualsevol :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, continues aquí o t'ha caigut el cel sobre la clepsa?

      Elimina
    2. Ha nevat, hem tirat sal pel gel aquesta nit, m'estic emprenyant fins l'infinit i més enllà perquè veig la muntanya plena de neu i estic castigada dins un despatx, i ara fa sol. Tot com cal. Que els de can fanga us esvereu ràpid ;)

      Elimina