dimarts, 7 de febrer de 2012

Dickens segons Orwell


És ben possible que Dickens en privat fos el tipus d’egoista insensible, tal com el fa aparèixer el senyor Bechofer Roberts. Però a la seva obra publicada hi ha implícita una personalitat força diferent d’aquesta, una personalitat que li va fer guanyar molts més amics que enemics. Podria haver estat d’una altra manera, perquè encara que Dickens era un burgès, era certament un escriptor subversiu, un radical, hom podria dir sense mentir un rebel. Tothom que ha llegit extensament la seva obra ho ha sentit així. Gissing, per exemple, qui millor ha escrit sobre Dickens, era qualsevol cosa menys un radical, i desaprovava aquesta tendència a Dickens i desitjava que no hi fos, però mai no se li va ocórrer negar-la. A “Oliver Twist”, “Temps difícils”, “El casalot”, “La petita Dorritt”, Dickens va atacar les institucions angleses amb una ferocitat que no s’ha abordat des de llavors. Tot i això se les va arreglar a fer-ho sense que l’odiessin, i encara més, la mateixa gent que atacava l’han absorbit tan completament que ell mateix ha esdevingut una institució. En la seva actitud envers Dickens el públic anglès ha estat sempre una mica com l’elefant que sent una bastonada com si fos una deliciosa pessigolla. Abans de fer els deu anys em feien empassar Dickens coll avall uns mestres en els quals, malgrat la meva edat, hi veia una forta similitud amb Mr. Creakle, i és sabut sense necessitat que t’ho diguin que els advocats es delecten amb el Sargent Buzfuz i que “La petita Dorrit” és el llibre favorit del Ministeri de l’Interior. Dickens sembla haver aconseguit atacar tothom sense enemistar-se amb ningú.

Avui Charles Dickens faria 200 anys. Felicitats, Charles!

31 comentaris:

  1. Molt interessant aquest homenatge teu a Dickens.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Kweilan, potser m'ha quedat gairebé com un antihomenatge, però és que jo sobre Dickens ja ho tenia tot dit.

      Elimina
  2. I tant que atacava les institucions angleses sense pietat!! Temps difícils i El Casalot els he llegit i em va impressionar veure com no s'estava de criticar tot el que considerava que mereixia ser criticat. I feia bé! De fet, jo he après coses d'aquella època que desconeixia totalment...

    M'ha agradat això de "l’elefant que sent una bastonada com si fos una deliciosa pessigolla." :-))

    Moltes gràcies per participar!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Assumpta, m'estic divertint molt amb l'homenatge.

      Elimina
  3. Allau,
    si ja no me'n faltaven ganes...després de llegir-te, ja no me'n queda cap dubte.
    Perseveraré, sobretot, perquè la seva lectura m'ha resultat un gaudi i una descoberta ben interessant; malgrat aquest munt d'anys per entremig, s'hi llegeix molta proximitat humana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Fanal, aprofita l'empenta, en sortiràs millorada de la lectura.

      Elimina
  4. Em sumo a la felicitació que amb aquest post dediques a Charles Dickens, aquell que és culpable d'haver-se inventat mons i personatges, el responsable de la boira més humida, l'inspirador de tristes i entranyables pel·lícules.
    Salve!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I també de divertides i entranyables pel·lícules, Glòria!

      Elimina
  5. ¡Feliz aniversario de Dickens! :-)

    ResponElimina
  6. Quin atreviment, aquest Orwell, de dir que qui millor ha escrit sobre Dickens és un tal Gissing... Dickens o res!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Puig, el text ha quedat una mica desfasat perquè Orwell va tenir la mala idea de morir-se. Dickens o res!

      Elimina
  7. Felicitats, benvolgut Charles!
    Em sembla que soparé costelletes de moltó amb salsa de tomàtec i encabat em prendré un bon grog a la salut de la seva memòria: Dickens o res!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Millor salsa de menta, Santi. Dickens o res!

      Elimina
  8. Felicitats als que podem llegir al nostre comú amic!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Felicitem-nos, José Luis, això només acaba de començar.

      Elimina
  9. Deu ser cosa del fair play britànic.

    Llarga vida a Dickens!

    ResponElimina
    Respostes
    1. O que el criticat mai no es dona per aludit i pensa que parlen dels altres.

      Elimina
  10. Potser la visió que tenim de les institucions angleses de tipus beneficiència deriven de Dickens. Això vol dir que era un mal patriota i un derrotista! Avui cremaria a la foguera de molts països...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galde, hi ha qui es pregunta si Dickens no estarà desfasat, però el que denuncià en el seu moment desgraciadament continua vigent.

      Elimina
  11. A la propera trobada que coindicim exigeixo aquest grog que dius! sempre he sentit curiositat per aquesta beguda, però fins ara només l'he llegida! :)

    ResponElimina
  12. Clídice, jo tampoc l'he tastada, però potser buscaré la recepta i a la propera trobada ens engatem.

    ResponElimina
  13. un visiò diferent de l'escriptor, molt assenyada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Francesc, és que com ja li havia dedicat una sèrie d'apunts, he hagut d'acudir a la veu d'altri.

      Elimina
  14. Dickens vist per Orwell quina troballa! almenys per mi! ah el grog rom, llima, canyella, sucre i en calent crec!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfreelang, prenc nota de la recepta. Calent, segur!

      Elimina
  15. felicidades a tí allau, por ser tan buen mensajero de su obra,

    un abrazo

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias, Pilar, siempre me parece que me quedo corto. Si fuese tan elocuente como quisiera, el universo entero debería amar a Charles.

      Elimina
  16. Excel·lent Allau! Quan llegeixo una cosa i aprenc, aquell text, per a mi, té un valor i un significat especial i únic. Llegint aquest text, he après!

    ResponElimina
  17. Porquet, és George Orwell qui té tot el mèrit.

    ResponElimina