dilluns, 27 de febrer de 2012

Me'n recordo (LI)


Coses que deia la mare: té una cara moderneta (emprat davant de nadons no gaire agraciats).

20 comentaris:

  1. Va conèixer la Rosy de Palma abans que es fes famosa?

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no tenim tractes amb la seva família.

      Elimina
  2. I no deia allò de "aquest nen està matxuxo", referint-se a nadons amb clar sobrepès ?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Crec que sí, cuinera, almenys la paraula m'és ben coneguda.

      Elimina
  3. Em sembla una expressió molt delicada i que, amb el temps, sovint troba la seva realitat perquè sortosament els cànons canvien. Les xicotes rubensianes ara serien cruelment menystingudes o bé ridiculitzades pel reiterariu Botero.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ho entenc així, Glòria, "ara pot semblar un horror, però qui sap si el seu estil acabarà triomfant". De moment no insultes ningú.

      Elimina
  4. Respostes
    1. Enric, només els que l'havíem sentit infinitat de vegades sabíem la càrrega negativa que s'hi amagava.

      Elimina
  5. Jo podia escollir entre expressions al·lusives al desplegament de les meves orelles: o bé "les portes d'un 600" dels companys d'escola, o bé "la meva olleta de Breda" que em deia la mare.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Girbén, l'experiència demostra que el temps tot ho cura. Si penso en tu, no se m'acut pensar en les teves orelles. L'al·lusió de la teva mare era ben tendra.

      Elimina
  6. Es genial. Mata dos ocells d'un tret.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sense matar d'un disgust els orgullosos progenitors.

      Elimina
  7. una manera diferent de dir les coses sempre ens obre oportunitats de diàleg sense ferir sensibilitats

    ResponElimina
  8. Davant d'un determinat tipus de noia amb aires de guapa però que ella només trobava vulgar, la meva àvia deia sempre: 'Sí, és vistoseta...'

    Me l'has recordada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ferran, hi ha un tresor d'eufemismes que haurem de recuperar.

      Elimina
  9. Tot un estilàs :) i si la cosa tenia poc arreglu sabien cercar apressadament alguna característica remarcable, i bona, per ressaltar. O és guapa o "què ben criada que està!", admirativament. Al final, el truc estava en el to :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clídice, és ben sabut que no hi ha nadó lleig.

      Elimina