dimarts, 14 de maig del 2013

Encara més notícies de Saul Bass

Si ahir acabava amb un Preminger, començaré la dècada dels 60 amb un altre Preminger, igualment famós. “Exodus”, segons el best-seller de Leon Uris, fou una epopeia sionista que comptà amb els atractius físics de Paul Newman i Eva Marie Saint. Hi ha una versió on el cartell comença a cremar, però prefereixo aquesta encarnació d’indiscutible grafisme pur, on un moviment d’origen incert marca l’impuls cap endavant. Un dels grans moments de Bass.



Potser perquè “Un, dos, tres” (Billy Wilder, 1961) era una farsa anti-comunista (encara que també molt sarcàstica amb el capitalisme), no fou tan popular com s’ho mereixia.  El cartell de Bass fa conya amb picardia a base de globus i taques negres. L’habitual vermell s’ha substituït per un taronja que tampoc queda malament.


Torno a Preminger: “Bunny Lake Is Missing”. L’any és el 1965. Amb tota seguretat la pel·lícula caurà algun dia en l’oblit, però el seu cartell (blanc sobre negre) és memorable.


Una altra faceta del treball de Bass és la creació de cartells americans per les estrenes de grans èxits internacionals. Com a “El ball dels bombers” de Milos Forman (1967), última pel·lícula txeca del director. Queda clar que és una comèdia? Em recorda l'obra d'un altre Saul, l'Steinberg.

O “Le vieil homme et l’enfant” de Claude Berri (1967), pel·lícula amb nen i el veterà Michel Simon ambientada durant la Segona Guerra Mundial. Sense saber més detalls sembla inspirar una certa “joie de vivre”.


“The Human Factor” (1977) marcà el final de la carrera de Preminger. El cartell és una obra mestra d’economia narrativa.


I finalment el cartell per “Schindler’s List” (1993) que mai no es va distribuir, un dels últims treballs del dissenyador. Us asseguro que el que es va utilitzar comercialment, una coseta sentimental i tova, no li arriba a la sola de les sabates de la proposta de Bass.

13 comentaris:

  1. Encara impressionat i totalment d'acord amb tu amb el tema de la Llista de Schindler...

    ResponElimina
  2. JO, com Galde. Els cartells de cinema EEUU ja no són el que eren. Amb el mestre que tenen i ells fan allò tan lleig dels caps flotants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Kalamar, alguns sí que s'inspiren en el mestre. Demà en parlo.

      Elimina
  3. Ja podem votar? Doncs jo em quedo amb l'anatomia de l'assassinat i el de the human factor.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Matilde, tots dos són molt bons. Jo em quedaria amb el de Joana d'Arc.

      Elimina
  4. Poca cosa es pot dir. La seva obra parla sola.

    I encara que no vingui al cas, del Paul Newman n'estaré sempre enamorat encara que les meves limitacions m'impedeixin assaborir-lo tot ell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les seves limitacions actuals també ho impedeixen, Enric.

      Elimina
    2. Ha, ha...! Molt fi, Allau!

      Elimina
  5. En bastants casos el cartell supera la pel·li i gairebé mai passa a l'inrevés ("1, 2, 3" en seria un exemple).

    ResponElimina
    Respostes
    1. En aquest cas era difícil que el cartell estigués a l'alçada.

      Elimina
  6. M'entusiasma la capçalera de "La gata negra" que és una pel·lícula en sí mateixa i la firma Bass.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Glòria, la tinc present, estava molt bé. Curiosament Bass no va dissenyar el cartell.

      Elimina