dimarts, 13 de maig de 2014

Biji


El biji (筆記) es un género de la literatura clásica china. “Biji” puede traducirse, apresurada pero más o menos fielmente, como “libro de notas”. Y un biji puede contener anécdotas curiosas, citas casi a ciegas, pensamientos dispersos, especulaciones de tipo filosófico, teorías privadas sobre cuestiones muy íntimas, apuntes sobre otras obras, y cualquier cosa que su dueño y autor considere pertinente. Un biji siempre a mano, por las dudas, nunca se sabe. Un biji como el equivalente por escrito y unplugged de uno de esos teléfonos móviles con los que se fotografía cualquier cosa, el todo y la nada. Los diferentes ítems en un biji pueden ser numerados pero, también, es posible leerlos sin seguir orden alguno, abriéndonos camino a partir de cualquier punto y saltando de atrás para adelante o arriba y abajo o de un costado al otro. Empezar por el final y acabar al principio. La idea es que, de un modo u otro, cada lector acabe descubriendo una historia tan única como única será su lectura.
Primera notícia que tinc d’aquest gènere literari que amb una mica de generositat podria incloure també la “Rayuela” de Julio Cortázar. Rodrigo Fresán ofereix la definició que he transcrit a l’inici d’una de les parts de la seva més recent novel·la (“La parte inventada”), part que s’articula a la manera d’un biji contemporani. L’autor argentí, que no és precisament acèrrim defensor de la literatura 2.0, passa per alt la possible relació entre el “biji” i el plantejament d’alguns blogs, que no confien tant en la cronologia com ho fan en l’acumulació desordenada de materials, tot assumint que els motius secrets s’aniran revelant a la llarga. Potser hi ha una contradicció en una eina de comunicació de la xarxa (tan immediata ella) que es refia en la fidelitat i el llarg recorregut, virtuts ara decididament passades de moda.

12 comentaris:

  1. Com a lector entusiasta de l'edat d'or de la poesia xinesa em van arribar notícies de Duan Chengshi, un dels clàssics de la prosa d'aquella època i autor del fundacional Biji Yǒuyáng Zázǔ ( "Miscellaneous Morsels from Youyang">); una obra famosa perquè Duan va transcriure-hi, fil per randa, el conte de "La Cendrosa" que li havien explicat uns camperols a la vora d'un foc de la convulsa dinastia Tang (s. IX); més tard, diuen, afusellat pel Perrault i, ara, definitivament contaminat per l'esperit Disney.

    I sí que ho sembla que molts blocaires siguem hereus de l'esperit miscel·lani d'aquells Yǒuyáng Zázǔ, d'aquells "Tastets de Youyang"!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja veus, Girbén, tot el que em perdo per culpa de la meva alèrgia a la poesia. Tot i que un conte com el de la Ventafocs és tan arquetípic que potser ja el coneixien els cromanyons.

      Elimina
    2. No puc deixar d'imaginar el sabatot d'una Ventafocs paleolítica...
      (¿Algú sap per què la nostra "ventafocs" s'aparta de la universal "cendres [...]" ?)

      Elimina
    3. Bona pregunta, no sé si l'Amades la va respondre.

      Elimina
  2. Brillant intuïció. Aquesta confiança en que "els motius secrets s'aniran revelant a la llarga" és un dels principis rectors de la meva vida i un que em conforta quan tot sembla embolicat o indesxifrable.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot serà, Alexandre, que al final es descobreixi que no hi havia motius secrets, que tot això són cabòries de guionista de serials.

      Elimina
  3. Escriure biji potser seria la fórmula per acabar amb l'estúpida discussió de bloC i bloG. Bijinitzem-nos, si us plau.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bona idea (no saps amb quin dolor a les entranyes he emprat el terme "blog" per primer cop en la meva vida).

      Elimina
  4. Em disculpo, doncs, per la meva manca de fidelitat envers el teu blog, Allau. Fa massa que no hi passava. No ha estat pas culpa de la xarxa, sinó d'un funàmbul que em té absorvit. Miraré de tornar a ser fidel a l'exemple de rigorositat, qualitat i llarg recorregut que és el teu blog.
    Salutacions.

    ResponElimina
    Respostes
    1. David, l'apunt no pretenia ser un retret contra ningú. Per cert, vaig buscar "El funambulista" a La Central divendres passat i no el vaig saber veure.

      Elimina
  5. Ja m'ho penso, Allau. Sóc jo que m'he sentit així. Pel que fa a La Central, els n'hi vaig portar més dissabte al matí, perquè em van dir que no en quedaven.
    De fet, jo encara no he fet l'exercici de narcisisme gairebé inevitable de passar per les llibreries només per veure El funàmbul així de trascantó, com qui no vol la cosa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caldrà que hi torni, doncs, una immersió Bruno Schulz no em pot fer cap mal.

      Elimina