dijous, 20 de novembre de 2014

Benji, condemna i salvació

Charolais
L’homofòbia no descansa i de vegades on menys t’ho esperes. Aquesta és la història dramàtica però finalment esperançadora de Benji, un toro de raça “charolaise”, dut a les portes del sacrifici per culpa de les seves tendències sexuals. S’inicia al comtat irlandès de Mayo, on un granger (que vol romandre anònim) va adquirir l’esmentat Benji per fer-lo exercir de semental. Al principi va pensar que l’animal era tímid, ja que es mantenia allunyat de les vaques; però quan el va descobrir perseguint activament altres mascles, hagué de reconèixer que no havia fet una bona inversió.
Al principi no em vaig prendre gaire seriosament la possibilitat que el toro pogués ser gai, però després de buscar consell sé que això pot passar. El toro és massa vell per castrar-lo i convertir-lo en bou, per tant el reservaré per l’escorxador.
Quan l’Animal Rights Action Network (ARAN) conegué la notícia, s’afanyaren a obrir un projecte de crowfunding: calia reunir 5.000 lliures per comprar Benjy i salvar-lo del sacrifici anunciat. John Carmody, membre d’ARAN, no ho podia dir de forma més eloqüent:
El tràngol del petit (?) Benjy està colpint els cors i les llars de la societat irlandesa amb la realitat del que haurà d’afrontar aquest noi innocent si algú en algun lloc no intervé. Jo mateix, com a home gai, conec massa bé el que és ser tractat amb indiferència, per això espero que puguem oferir a Benjy una segona oportunitat a la vida, tot ajudant a cridar l’atenció sobre els problemes als que s’han d’encarar els gais arreu del món, i per descomptat els molts altres Benjys que diàriament són conduïts a l’escorxador amb molta menys sort que la seva.
I ja en un tuit descaradament sentimental, insistia Carmody: “Ajudeu a #SalvarBenjy el toro gai de l’escorxador i doneu-li una llar aquest Nadal”.


Mentre la campanya, que tenia data límit del 10 de desembre, tirava endavant (a hores d’ara, quan l’he consultat just abans de publicar, anaven per les 4.281 lliures), s’obria a Facebook la pàgina “Ajuda’ns a ficar Benjy dins d’un panet” (Help Us Get Benjy Into A Bun), moguda no sé si per intencions carnívores, homòfobes o simplement trinxeraires. Possiblement la bretolada “feisbuquera”, sense cap conseqüència pràctica en el món real, respon tan sols a l’èxit indiscriminat amb el qual els adolescents acullen la incorrecció política.

Però no vull allargar el suspens: sapigueu que el toro Benjy ha sigut amnistiat sense que calgués completar el projecte de micromecenatge. Sam Simon [entre moltes altres coses creador de “The Simpsons” al costat de Matt Groening i James L. Brooks] pateix un càncer colo-rectal terminal, diagnosticat des de 2012, i entre els seus últims desitjos es troba el de salvar tantes bèsties amenaçades com sigui possible. Tal filantropia, ampliada aquí al gènere animal, desemboca en el consol cert de veure Benjy en el seu refugi. Benjy no és un dissident iranià, ni una esclava sexual de l’Eixample. Benjy és un bòvid.

No sé ben bé com llegir aquesta historieta que m’he vist empès a explicar. No cal dir que no vull fotre’m ni d’animalistes ni d’activistes gais, però jo (igual que els joves bandarres de Facebook, encara que per ben diferents motius) no acabo de tenir clar que ens estiguem mobilitzant pels objectius correctes, malgrat tot el bon cor que hi posem. Escrigueu, si us plau, la moral de la faula (que jo no he sigut capaç de destil·lar) als comentaris.

10 comentaris:

  1. Jo que sóc carnívor m'he trobat amb una sensacó estranya davant la notícia. Per una banda crec que si l'animal estava destinat per a la producció humana és normal que el mateix granger el destinés a l'escorxador. Però el problema és el motiu perquè sinó hagués continuat vivint. I l'altre tema és l'embolica que se n'ha fet de tot plegat...

    Tinc els meus dubtes de quina postura prendre si menjo regularment carn bovina...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El problema és que inicialment no estava destinat a l'escorxador i només va ser condemnat pel seu poc interès per la feina.

      Elimina
  2. He observat animals propers com els gossets i sempre m'han semblat bisexuals, amb variacions diverses. Això de personalitzar els animalons és un greuge vers els animalons, grossos o petits. Per altra banda, la majoria de les vaques ja no tenen relacions 'en directe'.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla, Júlia, que només podem relacionar-nos amb les bèsties si abans les antropomorfitzem.

      Elimina
  3. "...cridar l’atenció sobre els problemes als que s’han d’encarar els gais arreu del món, i per descomptat els molts altres Benjys que diàriament són conduïts a l’escorxador..." Els problemes dels gais i dels bovids, fantàstic.

    ResponElimina
  4. Ja ho deia l'Obèlix: són bojos aquests humans!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Caldria convidar-lo al canibalisme, enlloc de devorar senglars.

      Elimina
  5. si t'escandalitzes per la mobilització que ha provocat un bou -que n'hi ha molts- i no per la manca d'interès que susciten milions d'éssers humans que pateixen -que sembla que n'hi ha massa, segons els animalistes-, et diuen demagoga.

    Quant de mal ha fet el Facebook i els vídeos sobre gatets!

    Galde, tu, com jo, li veus uns bons bistecs, oi? La seva homosexualitat pot comportar diferències en el valor alimentari de la seva carn? Ja hi ha alguna universitat a Winsconsin que hagin començat l'estudi pertinent? Ai, no! que tot això és d'una terrible incorrecció política!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Clidi, és sabut que els gais fem bons bistecs.

      Elimina