Joni comença a baixar dels núvols i desperta a Chelsea

Després d’enregistrar l’elapé “Song to a Seagull”, Joni Mitchell dedicà la resta de l’any 68 a fer “bolos”. Va coincidir a Ottawa amb un guitarrista anomenat Jimi Hendrix qui, seduït per l’art de la “chanteuse”, li va gravar el show en un bon magnetòfon. El diari de Hendrix inclou mencions a Joni el 19 i el 20 de març sense suggerir que la seva relació anés més enllà del terreny professional. A Ottawa també va conèixer Graham Nash, amic de David Crosby i encara membre de The Hollies, amb el que acabaria mantenint un afer.

Durant el 1968 joni va actuar a locals tan mítics com el Troubadour de Los Angeles (dotze nits) o The Bitter End de New York (disset concerts). L’u de febrer de 1969 apareixia al Carnegie Hall i poc després al “The Mama Cass Television Program” amb John Sebastian i Mary Travers. Semblava que totes li estaven ponent.

El disc “Clouds” del 1969, tan auster com el del seu debut, recull dues cançons que Judy Collins havia popularitzat abans. L’optimista “Chelsea Morning” reflecteix la breu història d’amor que Joni establí amb el New York més bohemi i folk de la seva dècada prodigiosa.

Vaig despertar-me, era un matí de Chelsea
I la primera cosa que vaig sentir
Va ser una cançó a la meva finestra
I el tràfic escrivia les paraules
Van arribar dringant com les campanes nadalenques
i tustant com flautes i tambors

Oh, no et quedaràs?
Ens vestirem amb el dia
I el durem fins que arribi la nit

Vaig despertar-me, era un matí de Chelsea
I la primera cosa que vaig veure
Va ser el sol a través d’unes cortines grogues
I l’arc de Sant Martí a la paret
Blau, vermell, verd i daurat et saluden
Cristalls carmesí et criden l’atenció

Oh, no et quedaràs?
Ens vestirem amb el dia
El sol s’exhibeix a cada segon

Ara el teló s’obre davant d’un retrat d’avui mateix
I els carrers són asfaltats de vianants
I els coloms volen
I els papers són a terra
Esperant que se’ls endugui el vent

Vaig despertar-me, era un matí de Chelsea
I el primer que vaig saber
Que hi havia llet, torrades i mel
I també una fruitera amb taronges
I el sol rajava com caramel
I s’enganxava a tots els meus sentits

Oh, no et quedaràs?
Ens vestirem amb el dia
I parlarem en temps present

Quan el teló es tanqui
I l’arc de sant Martí escapi
Et duré encens
Mussols a la nit
A la llum de les espelmes
A la llum de les joies
Només que et quedessis
Estimat, ho faràs?
Desperta, és un matí de Chelsea

“Chelsea Morning” ha sigut versionada per 102 versionaires, segons la web oficial que comptabilitza aquestes coses. Abans que la pròpia Joni, ja l'havien cantada Judy Collins, Fairport Convention i Jennifer Warnes. Poc després, ho faria Neil Diamond. El matrimoni Clinton decidí el nom de la seva filla via aquesta cançó (en la versió Collins). Reconeguem-li un cert mèrit canònic, malgrat l’excés de pedreria i coloraines hippies.