Niños de San Indefenso (segons Crakòvia)
Avui sóc ric, no tinc memòria;
només les claus del quarto de les rates.
Cal traginar manuals d'història,
llibres de cuina i la guia telefònica;
si vols trobar companyia.
He fabricat forats de regadora
i els he venut a preu de Gran Casino.
Ja la misèria no em controla;
balances, peses, propietats que ningú no compra;
perquè ser ric és ser pobre.
Avui sóc ric, no tinc fronteres per creuar;
estimulant "la Caixa" s'ofereix i l'interès més alt,
són records moderns d'un capital antic,
els vull invertir misteriosament;
sense pressa, poc a poc van creixent.
Sóc un robot de moltes sumes,
no em cal un ral. Tanta riquesa em crema.
Sé comptabilitzar fortunes,
fer caritat als meus amics multimilionaris
i freqüentar el Club Nàutic.
Col·leccionar idees paral·leles.
Signar talons del Banc de l'Esperança;
cada dijous faig la quiniela;
el Club de Golf-us de la vida em reclama,
fa massa temps que no pago.
Avui sóc ric,
demà no ho sé.
Visquin el pobres de l'auxili diví.
Avui sóc ric, demà no ho sé!
Avui sóc moooooolt ric!
Visquin el pobres de l'auxili diví.
Jaume Sisa
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada