Ara que ja tothom ha dit la seva sobre el sostre que Miquel Barceló ha pintat a la Sala dels Drets Humans i l’Aliança de Civilitzacions del Palau de l’ONU a Ginebra (o potser no, perquè ahir algú deia que s’esfondrava i avui un altre ho nega), donaré la meva opinió, ja que nombrosos lectors me l’han demanada.
No penso parlar de la milionada que ha costat, perquè ja n’hem sentit prou al respecte. Volia referir-me al seu efecte estètic. Diré d’entrada que a mi el que fa Barceló m’acostuma a agradar. També he de reconèixer que no he pogut veure l’obra ‘in situ’ (les invitacions van arribar tard) i m’he de refiar de les fotografies. Però així, vist de lluny, aquest gotelé gegantí de colors mironians més aviat m’inquieta. No sé si seria capaç d’estar tranquil en aquesta sala; em fa l’efecte que em passaria l’estona pensant en la possibilitat de ser empalat per una d’aquestes estalactites tutti frutti. No crec que un sostre tan amenaçador afavoreixi l’aliança de civilitzacions, més aviat les farà fugir corrents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada