Santa Llúcia

Avui és la diada de Santa Llúcia, una d’aquelles dates tan lligades al cicle nadalenc. La santa va néixer a Siracusa (Sicília) a finals del segle III. Òrfena de pare des dels cinc anys, fou educada en el cristianisme per la seva mare. Arribada a l’edat adulta va decidir consagrar la seva virginitat al Senyor. Sembla ser que era una noia que feia molt de goig i aviat la perseguí algun pretenent. Per dissuadir-lo, va arrencar-se els ulls i l’enamorat, ple de despit, la va denunciar als romans com a cristiana. Patí un llarg martiri del qual va anar-se salvant miraculosament una vegada i una altra, fins que una espasa li travessà el cos i acabà amb ella. Segons els estudiosos del santoral, l’episodi dels ulls arrencats és una pura llegenda; però qui són ells per espatllar una escena tan suggestiva, que permet representar-la amb els ulls en una safata?

(Pintura de Francesco del Cossa)
El nom de Llúcia, molt abans del naixement de la santa, ja estava lligat etimològicament al concepte de llum i la seva festa el 13 de desembre s’associava popularment amb el moment de l’any en que el dia comença a allargar-se. Per això el refrany:

“Per Santa Llúcia minva la nit i creix lo dia”

O aquest altre, que deu referir-se a la velocitat amb que s’allarga el dia:

“Per Santa Llúcia un pas de puça, per Nadal un pas de pardal”.

Igualment, per la relació amb la llum, la santa és la patrona d’òptics i oftalmòlegs (Que Santa Llúcia et conservi la vista!) i d’oficis que requereixen bona vista com costureres i brodadores. A Barcelona és una santa ben arrelada, amb capella pròpia al costat de la catedral i la fira de pessebres que cada desembre es disposa al seu voltant.

Però per a mi Santa Llúcia sempre ha tingut un significat especial. Primer, perquè la meva estimada àvia materna es deia Lucía. Segon, perquè la meva mare, de soltera, treballava al taller d’unes modistes i ens explicava que, quan arribava aquest dia, sortia a passejar de bracet amb les companyes i a gaudir de la persecució benigna dels estudiants. Afortunadament, cap d’elles va optar pels mètodes dràstics de la seva santa protectora i foren en tot moment unes verges complaents.