dimecres, 17 de desembre de 2008

El que sé de Casavella

Acabo de sentir per televisió que ha mort Francisco Casavella als 45 anys d’edat, una d’aquestes notícies que et deixen un instant glaçat, perquè amb la seva mort tan prematura es trunca una carrera sempre ascendent i encara plena de promeses. Tot i que no sempre m’interessava el que explicava, sempre el vaig considerar un mestre en dominar els diferents registres del llenguatge, des del lumpen inventat de ‘El triunfo’ fins l’original abarrocament de ‘Lo que sé de los vampiros’.

Mai no el vaig arribar a conèixer, tot i que va treballar estretament amb Manel Huerga per fer el guió d’Antàrtida. Curiosament a la meva feina, on havia treballat de grum abans de dedicar-se a la literatura, era un personatge llegendari. Els més veterans del departament de valors recordaven els seus memorables escaquejos que el conduïen invariablement a la barra del “Oso Feliz”, el bar de la cantonada. Amb aquest mateix nom, que potser per a ell era un talismà, va batejar precisament una de les tavernes que troben en el seu camí els viatgers de la seva darrera novel·la.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada