Hi ha dies en que costa digerir-ho tot d’un sol cop (la vida després d’Internet ha de ser això): mor Van Johnson momificat dins del seu armari als 92 anys, unes sabates volen cap al cervell inexistent de Bush Jr., desapareix el nen Jesús de la plaça de Sant Jaume, Olivier Messiaen celebra els seus cent anys (a Allmusic.com) malgrat que va morir a l’abril del 92 (Elliot Carter també celebra el centenari, però en vida), a Viquipèdia llegeixo la biografia de Pompeu Fibra (no, no és una badada de les meves!, encara que la subscriuria) i crema la parròquia de Sarah Palin per culpa d’algun grup radical gai (segons diuen fonts mal informades).
Per sort aquí dins gaudim d’una dispensa temporal i per una nit, mentre a fora plou i intenta nevar, podem escoltar la saviesa vocal d’Omara Portuondo i veure aquest monument romàntic que és “Roman Holiday”. Audrey Hepburn i Gregory Peck són bèsties precioses que gairebé ens fan pensar que la vida era més fàcil abans. No hi ha millor excusa per adormir-se plàcidament.
Gregory Peck és una de les bèsties més precioses que he vist mai...i Roma li sentava molt bé...
ResponElimina