Avui 10 de desembre se celebrava el 60 aniversari de la Declaració dels Drets Humans, un text admirable que desgraciadament només podem contemplar com una bella obra de ficció amb alguns reflexes parcials en el món real. Mentre algunes persones, entitats i països s’esforcen per donar cos, encara que sigui amb lentitud, a aquest desitjable programa universal, queden encara molts d’altres que, en una situació de força, hi posen traves incomprensibles i de difícil justificació.
L’altre dia ja parlava de la proposta que pensava presentar França precisament avui davant de les Nacions Unides sol·licitant la despenalització a tot el món de les relacions homosexuals i de la sibil·lina oposició vaticana (per altra banda previsible). Ja sabem que les declaracions que es fan a l’ONU tenen un valor purament simbòlic i sovint acaben en paper mullat, però el que es demanava no semblava tan forassenyat: només que l’homosexualitat no estigués castigada per la llei amb multes, presó, tortures o fins i tot la mort. Fins i tot si s’acceptés aquesta descriminalització, encara quedarien molts països on tothom que volgués podria continuar discriminant, insultant, menyspreant i practicant l’homofòbia quotidiana, o sigui que no se’ls demanava que renunciessin a tot el seu substrat cultural tradicional. Però es veu que no es resignen a fer concessions.
La llista de països adherents a la proposta francesa pot ser il·lustrativa de la qüestió homòfoba en el món. A Europa, tots els membres de la Unió la recolzen (Itàlia havia mostrat alguna reticència, però és que Itàlia demostra dia a dia que és un món apart, i suposo que el quist vaticà no li deu fer cap bé). Em sorprèn que Polònia, reserva espiritual d’occident, s’hi hagi apuntat, però això indica que progressen adequadament. Afegim-hi Noruega, Suïssa, Islàndia, Andorra, Liechtenstein, Ucraïna, Bòsnia-Herzegovina, Croàcia, Montenegro, Sèrbia, Armènia i Macedònia. Rússia i Turquia no volen signar.
A les Amèriques s’hi adhereixen Canadà, Mèxic, Argentina, Brasil, Xile, Uruguai i Equador; però no Colòmbia, Veneçuela, Perú i, de forma més flagrant, Cuba i Estats Units (suposo que són adeptes a la doctrina que diu que, si ens donen el dit, ens quedarem amb el braç sencer).
A l’Àfrica només es compta amb el suport de Gabon, Cap Verd i Bissau (ni tan sols Sud-àfrica!) Nova Zelanda sí, però Austràlia no. Al Pròxim Orient, Israel es queda sol, envoltat dels sospitosos habituals (i això que Israel, fora de Tel-Aviv, tampoc no és que sigui un paradís gai). Finalment, a l’Àsia només s’ha pronunciat favorablement el Japó, la decisió final de Xina i l’Índia és una incògnita.
Com veieu, no és per tirar cohets.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada