Arriba aquesta època de l’any en que, des de les caixes als agrupaments escoltes, tothom edita un calendari de paret o de sobretaula. Recordo aquells calendaris d’Air France de fa més de quaranta anys amb les seves vistes del llac de Como i les serralades nevades del Canadà. Com tantes altres coses, aquests calendaris semblen haver desaparegut, potser perquè ara tothom viatja i retrata exactament aquests paisatges, de manera que han esdevingut redundants.
Actualment el que toca és fer calendaris ecològics, sostenibles i solidaris, d’intencions immillorables però de resultats estètics més aviat deficients. A qui li ve de gust tenir penjat a la paret de la cuina o del taller mecànic una foto d’una colla de iaios somrient davant d’un ordinador o uns bolivians vacunant-se?
Més visualment atractiva és la versió alternativa en la qual diversos col·lectius es despullen per una bona causa (apart de la d’alegrar-nos la vista). La pega que tenen és que distreuen de la feina i que, per molt artístiques i de bon gust que siguin les fotos (o sigui, que no es veu pèl), no deixen de ser una versió desinfectada dels clàssics calendaris de camioners.
Per això pel 2009 penjarem a la cuina un calendari catòlic, sobri, però que fa de bon mirar, i amb això contribuirem a la causa del seu hipòcrita i simoníac editor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada