M’ho temia, tard o d’hora havia de passar, i avui m’han inoculat el meu primer meme, aquesta mena de virus blogaire que és la versió actualitzada de la cadena de la pesseta. Com prové de l’unquepassava, que ja el considero un amic, el perdonaré; i com que m’agrada parlar tant de mi com al que més, fins i tot el contestaré.
La cosa va de dir sis coses que et produeixin plaer. No seré exhaustiu, el primer que se m’acudeixi:
· Arribar a casa amb un nou disc o llibre de segons quins autors.
· Escoltar des del llit com plou a bots i barrals.
· Les pessigolles a l’esquena.
· El te Earl Grey.
· Els paisatges hivernals de Brueghel.
· Rellegir Dickens.
Suposo que ara hauria d’enviar la petició a algun altre blogaire, igual que els nens es passen els polls a l’escola; però encara no conec ningú a qui sotmetre a aquest xantatge encobert. Miraré a veure si Josep vol participar com a firma convidada.
Com prové de l’unquepassava, que ja el considero un amic, el perdonaré
ResponEliminaGràcies, gràcies, no saps quin pes em treus de sobre ;-)
Això dels memes és el baptisme de foc de tot blogaire: no s'és blogaire de debò fins que no s'ha caigut en la trampa del meme. A més, ja m'imaginava que no hi oposaries gaire resistència...
Bé, ja ha contestat Unquepassava. Quin pes m'he tret de sobre¡.
ResponEliminaPer cert, molt ben triada, la imatge. Descriu exactament la reacció que tenim tots quan rebem un meme ;-)
ResponEliminaEn Josep fa l'orni i no vol respondre.