Els mals que ha fet l’ecologia

Ningú amb dos dits de front discutirà que el planeta on habitem temporalment necessita que se’l protegeixi. Hi ha un munt de fets objectius que haurien d’alçar totes les alarmes: des de la creixent desertització, producte de les desforestacions massives i d’una mala administració dels recursos aqüífers, fins a la contaminació de l’atmosfera i les aigües, passant per la fusió dels gels polars o la desaparició documentada d’espècies de tot tipus. Es podrà discutir la velocitat a la que es va deteriorant el nostre ecosistema (pels que aspiren a anar tirant de la rifeta, les preocupacions sempre es poden postergar per a les generacions posteriors), però que el deteriorament és visible és un fet. Per tant és clar que no em vull carregar l’ecologia “per se”, ja que la considero legítima i necessària. Però com deia Shakespeare, “Too much of a good thing, can make you harm”. I si no ho va dir, ho hauria d’haver dit.

I és que l’ecologia i tota la seva motxilla de termes relacionats han esdevingut una moneda d’ús tan freqüent, que corren el perill de banalitzar-se fins a perdre’n tot el sentit. No és només que actualment, tant si plou com si fa sol, s’apel·la inevitablement al “canvi climàtic”, igual que a l’edat mitjana es citava a Sant Pere, a Santa Bàrbara o al Pare Etern com a motors de la meteorologia; sinó que ara no hi ha empresa, gran o petita, que no es vanti d’un pulcre historial en la protecció del planeta. Caixes i bancs, centrals lleteres o nuclears, clubs numismàtics, grans magatzems, asseguradores, fabricants d’electrodomèstics i agències de models s’omplen la boca per igual amb paraules com “sostenibilitat”, “reciclatge”, “estalvi energètic”, “biodegradable” i tota la resta, vinguin o no a to. En la majoria dels casos es tracta més aviat d’una política d’aparador d’aplicacions reals bastant dubtoses.

A Barcelona un exemple recent, del que potser ja se n’ha parlat massa, són aquests arbres de Nadal a pedals (tant lletjos com sostenibles) que, segons càlculs benèvols, els contribuents haurem de suportar 300 Nadals successius per amortitzar-ne la despesa.

Foto Francisco Bartolomé
Un altre mal menor, però francament desagradable, és la intervenció d’aquest guru insospitat que ha esdevingut José María Aznar qui, fidel a la tradició dels tertulians que prefereixen morir abans que callar, ja s’ha despatxat a gust sobre les emissions de CO2 com el veritable expert que somia que és.

Però una vegada més (i això que m’havia proposat una treva vaticana de Nadal) qui ha posat a prova la meva paciència ha estat Benet XVI, quan ha invocat l’ecologia i la destrucció de l’Amazònia per atacar de nou els matrimonis homosexuals. Crec que el diumenge hi ha a Madrid una manifestació de famílies de les de debò, una espècie en vies d’extinció que mereix tota mena de polítiques de protecció. Proposo que les portin totes a Doñana i que allà es reprodueixin de forma vigilada, però que vagin amb compte amb els seus cadells, perquè els visitants (no sé perquè) tenen tendència a atropellar-los.