Ahir va marxar Josep cap a Granada amb les seves germanes. Cada any ho fan per aquestes dates; em refereixo a fer una escapada, el destí varia. No conec ningú que faci una cosa semblant. Per a la majoria de nosaltres, amb els germans t’hi pots entendre millor o pitjor, però rarament sents la necessitat de preservar un temps de confidències de forma tan planificada. En el fons em sembla admirable i, com que Josep és el que du la iniciativa, penso que Rosa i Cristina n’haurien d’estar agraïdes, que tenen un germà que no se'l mereixen.
Mentrestant, m’he quedat sol a casa amb la perspectiva d’un llarg cap de setmana, prolongat pel cap i la cua amb vacances degudes. Cada vegada se’m fa més estrany estar tres dies sense Josep. Ai, aquests són els mals de la monoàndria.
També en són els béns...
ResponEliminaSí, per descomptat guanyen els avantatges.
ResponEliminaPer al·lusions: tu també tens el company que et mereixes. I jo també. No l'oblidis mai, si us plau.
ResponElimina