Gairebé un conte de Nadal

Solia ser client de Caprabo, perquè era el supermercat que em quedava més a prop de casa. Últimament vaig a un altre supermercat, no gaire més lluny, on hi ha el triple d’oferta i els passadissos tenen una amplada raonable.
Sí, ja sé que aquesta no és la millor manera de començar un conte de Nadal, però és que aquest només ho és a mitges.

Avui he rebut una carta molt bonica, en paper ratllat, amb decoració de branques, cors i una tipografia diguem-ne artística, que deia:

“Com diu el conegut eslògan d’una marca de torrons: torna a casa per Nadal. Perquè abans Caprabo era com casa teva. Venies molt sovint. Ho recordes?

Però de sobte, un dia vas deixar de venir. I la veritat: tot aquest temps sense tu no ha estat el mateix. Perquè tu eres el centre d’atenció per allà on passaves: al passadís dels lactis, a la fruiteria, a la secció de frescos... i gaudies de tots els avantatges que, especialment, preparava per a tu. Per això ara, que s’apropen aquestes dates tan entranyables en les quals les persones ens reunim, m’encantaria tornar a veure’t...

Perquè sàpigues que durant tot aquest temps no he deixat de pensar en tu, t’envio una cosa que sé que et pot agradar...”

I el que m’envien són diversos cupons de descompte per 5 i 2,5 euros.

Bé, cal reconèixer que el text té la seva gràcia (encara, que no m’acabo de fer a la idea de ser el centre d’atenció de la secció de frescos). D’això se’n diu fidelització, és a dir tenir agafadets els clients amb esquers més o menys il·lusoris; i en el seu gènere és un dels més sofisticats que he vist. Tanmateix, com no em pregunten perquè he deixat de correspondre a tant d’afecte, i ni tan sols s’interessen per la possibilitat que hagi emmalaltit, emigrat o mort, sospito que el seu amor no és del tot sincer. Per tant, trauré profit dels cupons, si s’escau, i continuaré amb el meu nou supermercat. A veure si em toca la panera.