De tant en tant sento la morbosa i masoquista curiositat de mirar-me “Libertad Digital” per saber el pa que s’hi dóna (un pa com unes hòsties, per cert). Entre les persones que hi escriuen hi ha un autor que crec que se l’han inventat, perquè em sembla difícil d’empassar que algú pugui dur el nom de Pío Moa al seu carnet d’identitat. Per si no ho sabeu, aquí estic jo per informar-vos, el moa era una au gegantina de Nova Zelanda que va extingir-se entre els segles XV i XVIII. Ignoro si piulava o no deia ni “pío” (oi que sembla una “badada” ex catedra?).
Sigui com sigui, l’ocellot aquest encara escriu avui dia coses com “Los políticos y el sexo”, un article ple de bajanades que no us penso enllaçar: sou prou intel·ligents per conrear el vostre masoquisme de forma solitària. Només destacaré una frase del tot edificant:
“Más que con la homosexualidad, yo creo que plaga tiene que ver con la promiscuidad, igual que otras muchas enfermedades, aunque ésta sea peor: en los homosexuales la promiscuidad está mucho más extendida y a través de ella el SIDA se propagó bastante a los no homosexuales.”
Apart d’aquest “se propagó bastante”, que és un exemple d’excel·lència literària, el que més perplex m’ha deixat és aquesta revisió de la immaculada concepció en clau d’immaculat contagi.
Ja se sap que doctors té l’església; però de metges, no tants.
Gai inoculant uns moas.
pío moa és un animalet molt graciós... saps que fou terrorista de brigadas rojas o del frap o del grapo o algo?
ResponEliminaCrec que del Grapo i el Losantos era de Bandera Roja... Aquesta gent deu tenir el cap com una olla.
ResponEliminaTambé són ganes, A. Mira ,només per curiositat, preferiria treballar de "negre" d'Ana Rosa Q. que de comentarista de Libertad Digital. MAleïda llibertat de premsa¡
ResponElimina