Malauradament no tinc gaire oportunitats de parlar de Frank Zappa, un dels meus músics favorits de sempre; bàsicament perquè és mort i, per tant, no genera notícies sovint. Fins i tot el quinzè aniversari de la seva desaparició, el passat desembre, em va passar desapercebut a l'hora d'escriure una allau commemorativa.
Hi ha gent però molt més agraïda, com el grup de música contemporània BCN216 que el proper 7 d'abril a l'Auditori li dedicaran un programa sencer amb algunes de les seves peces més "clàssiques". Hi haurà lloc pels moments reflexius (Outrage at Valdez, Get Whitey), pels coloristes creuaments entre Stravinsky i Carl Stalling (Dog Breath Variations, Be Bop Tango) i per les melodies exquisites (I promised not to come in your mouth).
No penso faltar-hi i només prego que les interpretacions s'acostin a aquest vibrant 'G-spot tornado' dels Ensemble Moderne, encara que sigui sense la tòrrida col·laboració dels La La Human Steps.
Puro orgasmo, amigo.
ResponEliminaY que feliz se le veía a Frank, ya muy enfermo, durante las sesiones del Yellow Shark
Si no me equivoco, fue su último concierto, aunque sólo soltase unas parrafadas y dirigiese un par de piezas.
ResponEliminaSe dice que el Ensemble Moderne fue la única orquesta de la que quedó contento con la interpretación de sus partituras.